En Lluís Coll em preguntava què passava diumenge passat 3 d´Abril a Montserrat; responc.  
 
Doncs aquest diumenge inauguren -o bategen- dues campanes (f´i b´, 900 kg i 350 kg, respectivament) foses a la prestigiosa foneria d´Albert Bachert, a Karlsruhe (Alemanya) que completen el joc del monestir de Montserrat, concebut el 1955 i realitzat entre aquella data i el 1958, restant des d´aleshores pendents les que el proper dia 3 d´Abril seran beneïdes. Afegeixo que els gravats que exornen són fets per un servidor...  
El joc ha quedat així definitivament complet tal i com va ser concebut els anys cinquanta.  
Cal tenir en compte que les dues campanes noves realcen el caràcter en Fa M que tenia previst en Karl Czudnochowsky (Erding) encara que la previsió musical es degué als monjos P. Columba Batlle i P. Gregori Estrada, OSB. amb la coneixènça prèvia dels conjunts de Sant Ottilien (diòcesi d´Augsburg) Buckfast(Anglaterra) i Maria Laach (gran monestir alemany) amb la qual cosa es posaven al nivell dels grans santuaris europeus en matèria de campanes.  
Les 10 campanes són concebudes amb costella o perfil lleuger -leichte rippe- i fan un pes total aprox. de 16.600kg .
 
Les característiques són les següents:
 
f0  6400kg        Santa Maria                1958    221cm de boca
a0 3500kg        Sant Benet                 1955    181cm
c´ 1900kg        Sant Pere                   1958    149cm
d´ 1400kg        Sant Pau                    1955    135cm
e´ 1000kg        Sant Jaume                1955    122cm
f´   900kg        Sant Jordi                      2005  117cm
g´  600kg        Sant Gregori               1955    102cm
a´  400kg        Sant Pius X                 1955     90cm
b´  350kg        Sant Josep                     2005  86cm
c´´ 250kg        Sant Miquel Arcàngel   1955    76cm
 
Aclarim que les dues grans duen el nom dels patrons del monestir; les tres següents duen noms apostòlics; La resta corresponen al patró de Catalunya i màrtir (en record dels 23 monjos assassinats el 1936), a dos noms relacionats amb el cant Gregorià; la resta potser és deguda a devocions del moment, però Sant Miquel és el patró dels campanars!  
 
També cal dir que és el joc -coherentment dissenyat des del punt de vista musical- més important (que no el més bell, ja que al meu parer el superen el monestir de Poblet i sobretot Igualada; en tot cas sí que té més envergadura) dels Països Catalans i de tota la Península Ibèrica.  
 
 
 
Adjunto una foto del bordó, la Santa Maria, de la qual afegeixo l´anècdota que tingué problemes per passar de la Jonquera -en venir d´Alemanya el 1958- per dur la inscripció "Regina Catalauniae" (Reina de Catalunya) i l´escut amb les quatre barres!
 
daniel vilarrubias  

una vista de la volta del campanar

Vista de la c´(Do3 Sant Pere, 1900 kg) Noteu que el batall de Guixà (Monistrol de Montserrat) ha estat ampliat (per pesar massa poc) amb unes peces de ferro soldades a la llengua del mateix.

La campana antiga de les Hores, fosa per Claudi Challot (francès) el 1627, durant l´abadiat de Beda Pi. Fa un la3 i pesa uns 400 kg

La Sant Pius X (la3 de 450 kg) amb la façana de la Basílica darrera.

Vista del Bordó (Santa Maria) des de davant la Beneta.
(foto presa en una posició "en la que aseguro no me volveré a poner aunque se ignore la alcurnia de todas las campanas del mundo"(Villanueva dixit))

Ara una vista en picat de l´atri de la basílica (2ª meitat del segle XVIII) des del campanar...

La basílica des del campanar, a nivell de la terrassa.

Detall del nom que el fonedor Karol Czudnochowsky deixà gravat a la falda de la Santa Maria, cap a l´Est.
Suposo que li suposà un orgull realitzar la peça, ja que els moviments del motlle durant la fosa els atribuí a un sabotatge...per sort el bronze no s´acabà i, malgrat la fuita de material fos, pogué acabar d´omplir el motlle.

Vista del Campanar (1552) des del jardí dels monjos. S´aprecia clarament la nova campana Sant Jordi (Fa´ 900kg) i les dues grans campanes de la terrassa superior. (St. Benet a0 3500kg ca. i Santa Maria f0 6400kg ca.)