En Lluís Coll em preguntava què passava diumenge passat 3 d´Abril a Montserrat; responc.
Doncs aquest diumenge inauguren -o bategen- dues campanes (f´i b´, 900 kg i 350 kg, respectivament) foses a la prestigiosa foneria d´Albert Bachert, a Karlsruhe (Alemanya) que completen el joc del monestir de Montserrat, concebut el 1955 i realitzat entre aquella data i el 1958, restant des d´aleshores pendents les que el proper dia 3 d´Abril seran beneïdes. Afegeixo que els gravats que exornen són fets per un servidor...
El joc ha quedat així definitivament complet tal i com va ser concebut els anys cinquanta.
Cal tenir en compte que les dues campanes noves realcen el caràcter en Fa M que tenia previst en Karl Czudnochowsky (Erding) encara que la previsió musical es degué als monjos P. Columba Batlle i P. Gregori Estrada, OSB. amb la coneixènça prèvia dels conjunts de Sant Ottilien (diòcesi d´Augsburg) Buckfast(Anglaterra) i Maria Laach (gran monestir alemany) amb la qual cosa es posaven al nivell dels grans santuaris europeus en matèria de campanes.
Les 10 campanes són concebudes amb costella o perfil lleuger -leichte rippe- i fan un pes total aprox. de 16.600kg
.
Les característiques són les següents:
f0 6400kg Santa Maria 1958 221cm de boca
a0 3500kg Sant Benet 1955 181cm
c´ 1900kg Sant Pere 1958 149cm
d´ 1400kg Sant Pau 1955 135cm
e´ 1000kg Sant Jaume 1955 122cm
f´ 900kg Sant Jordi 2005 117cm
g´ 600kg Sant Gregori 1955 102cm
a´ 400kg Sant Pius X 1955 90cm
b´ 350kg Sant Josep 2005 86cm
c´´ 250kg Sant Miquel Arcàngel 1955 76cm
Aclarim que les dues grans duen el nom dels patrons del monestir; les tres següents duen noms apostòlics; La resta corresponen al patró de Catalunya i màrtir (en record dels 23 monjos assassinats el 1936), a dos noms relacionats amb el cant Gregorià; la resta potser és deguda a devocions del moment, però Sant Miquel és el patró dels campanars!
També cal dir que és el joc -coherentment dissenyat des del punt de vista musical- més important (que no el més bell, ja que al meu parer el superen el monestir de Poblet i sobretot Igualada; en tot cas sí que té més envergadura) dels Països Catalans i de tota la Península Ibèrica.
Adjunto una foto del bordó, la Santa Maria, de la qual afegeixo l´anècdota que tingué problemes per passar de la Jonquera -en venir d´Alemanya el 1958- per dur la inscripció "Regina Catalauniae" (Reina de Catalunya) i l´escut amb les quatre barres!
daniel vilarrubias