Aquesta setmana ( principis de març del 2005) he pogut tastar la cara i la creu de les campanes d´Igualada.
Primer,la cara: les felicitacions per l´enregistrament no paren d´arribar; tota la premsa local ressalta com un dels moments més emotius de la interpretació de l´oratori "Mil Anys" (lletra d´Antoni Dalmau i música de Mons. Valentí Miserachs)el passat 27 de Gener al Palau de la Música Catalana la irrupció dels nostres picarols enllaunats -és a dir, gravats i sonoritzats a través dels altaveus de la megafonia d´aquella sala de concerts- en el punt culminant de l´obra. Felicitas, nanos! Som un gran equip en això de les campanes...! Ara, la creu: donada la freqüent i trista proliferació dels campanars que criden a través d´altaveus i soneries "Big Ben" prèviament gravades, resulta que així van interpretar que era fet el toc de cada dissabte a les 18:01h (tota la campaneria excepte la grossa) dos veïns de Barcelona -però originaris de la província de Castelló de la Plana (Comunitat Valenciana)i residents de poc a la ciutat Comtal- que es trobaven de pas per Igualada. Em varen preguntar "si era un cassette o eren de debò" i els vaig dir que, naturalment, allò només podia ser un enregistrament, però amb unes bobines i uns amplificadors de 8 tones de pes. Quan vaig veure que s´ho empassaven i que feien gal·la de la seva assistència a les trobades de campaners que es van fent a Os de Balaguer, vaig optar per dir-los la veritat. Què hi farem! He he he...sonen massa bé, ja ho dic jo! Daniel Vilarrubias |
|
Arribarà el dia en que les campanes de debò "sonaran malament", perque la gent s'haurà acostumat massa als altaveus. Com a l'òpera de Berlin, on tot de micròfons i altaveus amagats a les parets reforcen el so provinent de l'escena. Segons el director del teatre: "perquè la gent s'ha acostumat als enregistraments i no volen acceptar els inconvenients d'una audició en directe."!
Cada vegada més degenerats. |
|