El pou

Al fons del celler de casa hi ha un forat que té segles, que sempre havia estat ple d'aigua. Aquest any per primera vegada s'havia assecat, mostra del descens de la capa freàtica, i s'ha passat més d'un mes completament eixut. Amb les plujes però l'aigua ha tornat, una capa minça i transparent, en l'argila esquerdada per la sequera.
pou.JPG

A la volta del celler hi viu una colònia de rats-penats, que vàrem molestar al baixar a fer la foto. Encara vam ser a temps de retratar-ne un.
rat_penat.JPG

Malgrat que la sequera persisteix, encara hi ha aigua a hores d'ara (5 de juliol). De tota manera, el nivell ha baixat respecte de la foto.

Ahir va ploure, però només un litre. I sembla que ara ve un període on no s'en veuen, de pluges.

De moment tots ens lamentem, i l'administració fa el que han fet sempre totes les administracions: combatre els símptomes. Quin dia començarem a pensar en les causes? Perque a més de les causes globals (escalfament), n'hi han de ben locals: canalització de rius i rieres per a evitar inundacions en zones naturalment inundables, neteges de boscos (un bosc net no crema tant, però també reté menys aigua - més ens valdria fer com a Suïssa: no "netegen" els boscos però l'accés amb vehicles de motor hi està prohibit del tot, així s'eviten uns incendis que no cal apagar), embassaments per a "regular" segons les necessitats humanes, però no naturals, els cursos de l'aigua creant zones de regadiu on normalment haurien de ser de secà, granges de bestiar que consumeixen aigua i contaminen els aqüífers, assecament de fonts per l'agricultura extensiva aplanant grans quantitats de terreny i traient-ne qualsevol matoll i zones amb vegetació autòctona, eliminant hàbitats de "col·laboradors" i fent necessari l'ús de química agressiva i cara per a evitar les plagues.

Amb tot plegat, ho fem tan malament que és normal que això ens passi, independentment del canvi climàtic que no fa sinó que accentuar el procés. Seguim fent com si res, lamentant-nos i ocupant-nos només dels símptomes, i ho estem començant a pagar. Si no anem amb compte, ens pot sortir molt cara la broma.

Avui aquest pou torna a estar sec, fa un parell de dies que encara hi havia aigua - escric el 3 de febrer del 2007.

Que s'en tingui memòria, és el segon cop que això passa, a la primavera del 2005 ja haviem estat així. És de remarcar que al molt sec i calurós 2003 el nivell va baixar molt, però no es va arribar a assecar.

Si això és un indicador de la capa freàtica, vol dir que mai no haviem estat tan malament com ara.

Les minces plujes dels darrers dies no han aconseguit pas de fer tornar l'aigua, ans al contrari, el fang que fins ara era humit s'està assecant i es comencen a fer esquerdes.

Si la sequera es generalitza fins a aquest punt, no només faltarà aigua sinó que molts edificis antics podrien tenir problemes i ensorrar-se. En aquest contexte només esmentar que la col·legial de Daroca, un monument gòtic molt important, va estar a punt d'ensorrar-se quan es van asfaltar els carrers del poble conduïnt la poca aigua de pluja directament al riu.

Ahi va ploure una mica per fi, 15 litres. Avui he baixat diverses vegades al pou per veure si es nota algun canvi... i res! El fang està lleugerament humit com sempre, però tinc l'impressió que encara es va més aviat endurint.

És possible que l'aigua tardi en arribar allí baix, però també és possible que la capa freàtica hagi baixat tant que no sigui suficient per a recuperar el nivell normal. Veurem...

Tinguem paciencia i no perdem l'esperança. Sembla que poden arribar mes dies de pluja. Tambe hem de tindrre en conte, que el aigua pot vindre de lluny i per aixó encara no es nota, pero pot arribar-hi. Salutacions a tots.

Doncs després de bastants dies de bastanta pluja i esperant uns quants dies més, el pou continua assecant el fang que hi ha, augmentant les esquerdes. Suposo que l'aigua amb el temps tornarà, però la terra deu estar molt eixuta i segurament malgrat tot, encara hi ha dèficit d'aigua.

No-actualització: constatació que a 13 d'abril i malgrat ja 140 litres caiguts en els dos últims mesos el pou continua sec. És la conseqüència d'aquest any hidrològic
6-7.jpg

i del que portem després. Molts mesos acumulant dèficit d'aigua (els trams on la línia vermella està per sobre de la blava)
7sol.jpg

Segueix sec... he fet un foradet al mig del fang, baixant uns 30 cm, i res, el fang bastant sec igualment. Tarda molt en arribar.

Això vol dir que la sequera és important. De totes maneres el paisatge que es veu des de la webcam és molt verd.

Finalment ha tornat l'aigua - encara molt poca, però netíssima. Deu fer un camí molt llarg per a arribar aquí a baix!

veieu com s'ha de tenir paciencia ???? Ha trigat (moltissim) pero ha arribat l'aigua. Sembla que deu fer un recorregut molt molt llarg. De vegades passa. Lo que fa falta es que ara es mantingui. Salutacions cordials a tots el seguidors.

Tenia el tema una mica oblidat... des de mitjans de juliol que no hi ha aigua, ni gota. Fins i tot cavant dintre del pou tot és ben sec.

Una altra mostra de la sequera: a l'antic poble de Sant Miquel d'Aramunt, des del 1916 sota les aigües de l'embassament de Susterris i normalment negat, amb el nivell baix que tenim de fa temps han tingut temps de créixer aquests dos salzes, que ja ténen un cert temps com es veu.

imag0001_0009.jpg

He escoltat o llegit en algun lloc que el fred excepcional i l'extrema sequera d'aquesta tardor estan relacionats amb el fenòmen de "La Niña" de la costa de pacífic d'Amèrica del Sud. Fins a quin punt és cert i en cas de que ho sigui, algú sap perquè?.

Quote from esbarsabina on 02.12.2007 a les 13:14:11 UTC:

He escoltat o llegit en algun lloc que el fred excepcional i l'extrema sequera d'aquesta tardor estan relacionats amb el fenòmen de "La Niña" de la costa de pacífic d'Amèrica del Sud. Fins a quin punt és cert i en cas de que ho sigui, algú sap perquè?.

El clima és com l'acústica una cosa molt complexa i, malgrat que entenguem alguns dels seus mecanismes, no disposem de les capacitats necessàries per a considerar tots els paràmetres que hi intervenen, i encara menys la seva interacció. Algunes coses ens poden semblar evidents, però d'altres influències no considerades (o no tant) ens poden capgirar el mecanisme que crèiem entendre.

Amb el fenomen de la Niña passa el mateix. Una sèrie de consideracions semblen relacionar l'aparició d'aquest corrent amb la posició de ciclons i anticiclons a l'hemisferi nord i les alteracions en les circulacions zonals, però això no vol dir que hi ha una relació causa-efecte com agrada tant al pensament occidental.

Personalment tendeixo més a pensar que el fred que hem tingut no és gaire excepcional, i que la sequera té a veure - també, ja que tot està interrelacionat - amb l'escalfament global, antropogènic i natural:

https://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=233375

Els humans estem canviant massa coses massa ràpid, i alguns mecanismes coneguts del clima podrien estar canviant o mostrant-se com no els coneixem. Que hi hagi escalfament global no vol dir que no estiguem just a les portes d'una petita era glacial local com ja hi va ser als segles XVI-XVII, curiosament precedida d'una marcada sequera...

02/12/2007 18.30
Barcelona
El clima tropical s'expandeix ràpidament cap als pols i ja toca el Mediterrani
mes gran mida del text

Un cop més, una informació científica sobre el clima porta males notícies per al planeta. Més enllà dels efectes de l'escalfament global, experts en meteorologia han detectat que el clima tropical ha accelerat la seva expansió en els últims 25 anys. Ara ja abasta zones a les quals no s'esperava que arribés fins entrat el segle XXI. Estudiant les variacions climatològiques entre el 1979 i el 2004, els científics han constatat que les zones tropicals del planeta, conegudes com cinturó tropical, s'han estès uns 2,5 graus sobre la latitud de la Terra.
Segons l'opinió dels experts de diverses institucions acadèmiques dels Estats Units, publicades en l'últim número de la revista especialitzada britànica "Nature Geoscience", "els tròpics s'han expandit durant les últimes dècades del segle XX almenys el mateix que les prediccions climatològiques havien previst per a tot aquest segle".

Aquesta variació ha provocat canvis en les temperatures atmosfèriques, els vents i els nivells d'ozó d'aquestes noves regions càlides que ara ja formen part del tròpic. Aquest punt, que algú podria veure amb bons ulls gràcies als beneficis d'un clima més temperat, pot suposar una greu sequera en alguns indrets, però també una major afectació de pluges i tempestes tropicals.

Segons expliquen els experts, "les temperatures tropicals són càlides i, excepte a les grans regions monsòniques, les variacions climatològiques entre els dies i les estacions són petites", però una altra característica important dels tròpics és "la prevalença de pluges a les regions més properes a l'equador, cosa que les diferencia de les condicions seques que presenten les regions subtropicals". De fet, els experts alerten sobre aquestes últimes zones de climes secs, que han començat a desplaçar-se i ja arriben a entorns com els del mar Mediterrani, el nord de Mèxic o algunes zones de l'Amèrica del Sud.

Si el fenomen continua avançant, una expansió en direcció als pols podria provocar fins i tot "unes condicions més seques per a aquestes regions del planeta tan poblades", i alhora un augment de la humitat en altres zones. Aquesta variació aniria acompanyada pel risc que s'estengués la zona del planeta afectada per les tempestes tropicals o per un canvi en la direcció i el desenvolupament dels ciclons.

Una zona en expansió

Cartogràficament i astronòmicament parlant, la zona tropical del planeta, que l'equador divideix entre els tròpics de Càncer a l'hemisferi nord i el de Capricorn a l'hemisferi sud, s'estén aproximadament per uns 23,5 graus de latitud nord i sud a partir de la meitat de la Terra.

Aquesta divisió geogràfica no ha de coincidir necessàriament amb la climatològica, ja que la identificació de les zones tropicals en termes climàtics es fa seguint els patrons de precipitacions i temperatures a la superfície.

Llavors, que pot passar, Que el desert del Sahara s'estengui cap amunt i ens agafi de ple?. I si com diuen, Groenlandia es desglaça del tot i una gran massa d'aigua dolça entra a l'Atlantic Nord?. Com afectaria al corrent del Golf?. I si aquest s'estronca?. Son preguntes que per a mi no tenen resposta. La veritat és que no en tinc ni idea i això em preocupa. No sé el que pot passar i tothom diu la seva. Dubto dels polítics que pontifiquen sobre el clima, de vegades penso que alguns, o bé amb bona voluntat o bé excessivament alarmistes estan donant ales als negacionistes, alguna vegada he escoltat la COPE i el Jimenez Losantos no deixa lloc a dubtes: "No hay cambio climático", "es un invento de oportunistas" y "maricomplejines". Em preocupa pensar que un tema tan seriòs caigui en mans de mitjans oportunistes i polítics irresponsables. cry

Quote from esbarsabina on 15.12.2007 a les 09:04:31 UTC:

Llavors, que pot passar...
Com afectaria al corrent del Golf?. I si aquest s'estronca?

Personalment, crec que això és el que podria passar. Sospito que una situació semblant podria haver passat aquí entre 1530-1750, durant l'anomenada "petita era glacial europea", i alguns càlculs numèrics fer a la politècnica fa uns 15 anys indicarien en aquesta direcció. La pregunta és, si això arribarà, i quan. Però fins i tot llavors tampoc no sortirem de dubtes, excepte els il·luminats que esmentes que ningú s'hauria de prendre seriosament. Personatges així n'hi han hagut sempre, i la història els ha sabut posar en el lloc que es mereixen - i no serà pas diferent amb aquests.

Em sembla que la teva posició és la correcta, també he seguit una mica al metereòleg Rodríguez Picó al Periodico i a Barcelona Televisió i sempre ha estat molt prudent a l'hora de parlar del canvi climàtic. El tema és l'excés d'informació i que els polítics es dediquen a pontificar sobre un tema sotmès a les lleis de la física. La Política es refereix a les relacions humanes en llur vessant econòmica i social, no es pot donar resposta a un tema regit per altres lleis perquè és com voler barrejar oli amb aigua remenant amb una cullereta de cafè.
Aqui poso una foto de la tardor del 1977 al 1978 des de dalt de Comiols, com pot observar-se aquell anys si que havia nevat al Pirineu.

paisatge_des_de_comiols_1977-1978.jpg

I ara una nuvolada molt més propera en el temps; l'any 2004 a la ciutat de Barcelona
nuvolada.jpg