SOLMITZACIÓ Quadre de les possibilitats de posicionament de l'hexacord
(i que són reflectits en els mnemònics de la columna dreta) | nota | grau | -------- | hexacords | -------- | mnemònic |
| | | B quadrat | natura | B mol | |
| e5 | E | la | | | Ela |
| d5 | D | sol | | la | Dlasol |
| c5 | C | fa | | sol | Csolfa |
| b4/bb4 | B | mi | | fa | Bmi/Bfa |
| a4 | A | re | la | mi | Alamire |
| g4 | G | ut | sol | re | Gsolreut |
| f4 | F | | fa | ut | Ffaut |
| e4 | E | la | mi | | Elami |
| d4 | D | sol | re | la | Dlasolre |
| c4 | C | fa | ut | sol | Csolfaut |
| b3/bb3 | B | mi | | fa | Bmi/Bfa |
| a3 | A | re | la | mi | Alamire |
| g3 | G | ut | sol | re | Gsolreut |
| f3 | F | | fa | ut | Ffaut |
| e3 | E | la | mi | | Elami |
| d3 | D | sol | re | | Dsolre |
| c3 | C | fa | ut | | Cfaut |
| b2 | B | mi | | | Bmi |
| a2 | A | re | | | Are |
| g2 | gamma | ut | | | Gammaut |
Aquestes normes serveixen per a posicionar les síl·labes a cantar que són les que, imperativament, ens indiquen quins intervals hem de fer, essent aquest sempre de
un to entre síl·labes consecutives, excepte entre
mi i
fa que és sempre d'
un semitò. L'aplicació d'aquestes normes són en la pràctica l'única possibilitat que tenim per a saber quins semitons s'han de cantar o tocar en la música anterior al 1600, no té sentit que vulguem aplicar unes normes posteriors que, a l'època, ni es coneixien ni tenien vigència.
Complementàriament hom establí normes pràctiques de fàcil utilització, algunes les trobem descrites en tractats, d'altres es dedueixen per l'observació de partitures i tabulatures de la mateixa peça:
Cal començar observant si hi ha un
B mol a la clau, cosa que ens determinarà, quan no estem en la posició de "natura" (corresponent a la de l'actual solfeig), la posició que ens permeti arribar cantant el màxim de tros possible sense haver de fer
mutança és a dir, sense canviar la
propietat (la posició de l'hexacord). Si cal fer
mutança, s'intentarà fer-ho fora de les frases.
una nota supra la semper est canenda fa Això es refereix a una nota superant d'un grau l'hexacord en que ens movem, que serà en qualsevol cas un
fa, tornant a la
propietat anterior i, així, no fer
mutança.
Aquesta regla és particularment important ja que és la principal responsable dels xocs harmònics habituals i característics en la música del segle XVI i que els criteris posteriors tendeixen a eliminar - erròniament. En els salts melòdics de quarta, quinta i octava la regla és de cantar la mateixa síl·laba per les dues notes - un exemple el tenim en la missa Mi-Mi de Johannes Ockeghem.
En cas d'accident cal donar a la nota el nom de mi o fa segons es tracti d'un diesi o un bemoll, tornant inmediatament a la posició que l'hexacord tenia abans de l'accident (per tant, sense fer
mutança).
En les notes de
mutança és habitual canviar de síl·laba durant la nota, dient primer l'una i després l'altra.
Segons Zarlino, una regla a seguir a l'escollir les síl·labes a cantar és d'acostar-se el més ràpidament possible a la nota final de la frase, tenint tendència doncs a saltar a
ut re o
mi quan s'ascendeix i a
la sol o
fa quan es descendeix.
L'origen dels noms de les notes prové d'aquest himne de les vespres de la festa de Sant Joan Baptista:
ut queant laxis resonare fibris
mira gestorum famuli tuorum,
solve polluti labii reatum,
sancte Iohannes.
Nuntius celso veniens Olympo,
te patri magnum fore nasciturum,
nomen et vitae seriem gerendae
ordine promit.
Ille promissi dubius superni
perdidit promptae modulos loquelae:
sed reformasti genitus peremptae
organa vocis.
Ventris obstruso recubans cubili
senseras Regem thalamo manentem
hinc parens nati meritis uterque
abdita pandit.
Sit decus Patri, genitaeque proli,
et tibi compar utriusque virtus,
Spiritus semper, Deus unus, omni
temporis aevo. Amen.
|
Que els vostres servents puguin,
amb tota la seva veu,
cantant les vostres lloances,
netejar els nostres llavis blasfemis, Sant Joan
Un àngel vingué dels cels
per anunciar al pare la grandesa del naixement,
manant-lo el nom que hauria de prendre i descobrint-li
el curs de la seva destinació.
Ell (Zacarias) dubtava d'aquestes promeses divines
i fou privat de l'ús de la parla;
però en néixer
recobrava la veu perduda.
Encara tancat al pit de la seva mare,
sentia la presència del Rei posada a l'úter vestal.
I profeta, abans de néixer,
revelava aquest misteri als seus pares.
Glòria al Pare i al Fill engendrat
i glòria a l'Esperit Sant que és part de Déu
amb ambdós,
per tots els temps. Amén
|
