|
El poblet de Lauenen és als Alps, al sud de Gstaad, aquesta és la vista del poble des del campanar
|
|
 lauenenp.jpg |
|
Des del mateix lloc, només girant la càmera, es veia la més petita i més antiga de les tres campanes, que data del 1485. Si partim del la=410Hz (el to d'església d'aquella època), aquesta campana dóna un la. La segona campana fa una quinta mesotònica de terç de coma inferior, un re, i la grossa un sol, corresponent doncs exactament amb les tres cordes més baixes d'un violí, í en la mateixa octava.
|
|
 2005_0618_123915AA.JPG |
|
L'església és gairebé tota de fusta, fins i tot la teulada no té teules sinó escames de fusta. A l'interior hi ha un orgue barroc de l'escola de Berna (influència italiana i francesa, amb harmonització bastant "dura")
|
|
 lauenend.jpg |
|
En un indret del sostre es pot veure aquesta pintura, llunyana i diminuta. Hi ha un timbal i un llaüt, juntament amb un corder i un altre quadrípode que no he pogut identificar.
|
|
 lauenen3.jpg |
|
Hola, Pere!
Collonations! Això de Lauenen pinta però que molt bé. Has pres la nota exactament com calia, perquè avui el diapasó de referència oficial per a campanes és 435Hz, no 440Hz; així, és lògic plantejar-se el mateix "decalage" per al to de 415Hz, passant a comptabilitzar les notes de les campanes a la=410Hz. Bravo! Si vas veure la última modificació sobre les d´Igualada, veuràs que ja ho havia aplicat així i que també (en conjunts importants o de vàries campanes coherentment concebuts) s´aplica la solmització, començant normalment per Ut en el bordó. Em faries molt feliç si : a) haguessis pres el diàmetre, a més de les notes; ara sabria de manera prou precisa quant pesen. b) pengessis més fotos, de les altres peces i del beffroi. És molt interessant la diferència de notes i tamany entre elles, un la3 pot anar de 300 a 700kg; un re3 de 1200 a 2500kg (més aviat la primera xifra que la darrera, però) i un sol2 pot pesar de 4500 a 9000kg, que ja és bastant!!! Sobta també la presència d´una peça tan gran en un conjunt de només tres campanes religioses. Altra cosa seria que parlessis d´un edifici municipal on hi sol haver, com a molt, dues campanes, alguna d´elles gran. Recorda el cas de la Klokke Roeland de Gant... Escolta: no serà que està tot una octava per sobre i parlem d´unes campanes de 700kg, 200kg i 70kg???? M´extranya tant grans peces en un poble. De totes maneres, maques, aquestes campanes, Sí senyor!! PS: la placa de fusta que reprodueixes ensenya també la data de l´artesonat o, en tot cas, de la seva decoració: és l´any 1524. Pel que fa al quadrúpede que no identifiques, jo sí que ho sé, és el llop o gos (carnívor) que devora un anyell o xai; una iconografia ben antiga, quin significat ara no recordo, em sembla que , per exemple l´abat Pere Caixal de Poblet tenia una cosa semblant al seu escut: una heràldica parlant on un ca (gos) queixalava quelcom... daniel vilarrubias |
|
|
Efectivament això ens porta a una consideració important: el diapasó de la majoria d'orgues europeus des del 1500 era el la=410 Hz. El la=415 és un invent del segle XX, concretament de la Schola Cantorum Basiliensis, per el fet de correspondre a un semitò temperat per sota del 440Hz.
Caldria, en l'àmbit de la música històrica premoderna 1500-1750 resituar el la=410 i també considerar l'adopció del la 410 com a referència de les campanes, també les modernes. Més fotos: el rellotge mecànic, en funcionament però sense pèndol. El sistema de Catalina ha estat substituït per un d'electrònic que reb les informacions per ràdio. |
|
 2005_0618_123704AA.JPG |
|
Els pesos que accionen la campaneria del rellotge mecànic
|
|
 2005_0618_123741AA.JPG |
|
La campana mitjana, el re (410...)
|
|
 lauenen1.jpg |
|
La grossa, sol
|
|
 2005_0618_123934AA.JPG |
|
El que vaig poder captar de l'estructura del beffroi. Cal remarcar que com a bon campanar dels Alps és tot de fusta i està tancat cap a fora, només dues minúscules finestretes amb finestrons que s'obre a l'estiu, per a evitar acumulacions de neu a les campanes amb el vent. Això provoca una percepció especial del so des de fora
|
|
 2005_0618_124043AA.JPG |
|
La mitjana, re, en acció. Es pot veure com està de gastada, com se li han tapat forats i com se l'ha girat per a allargar-li la vida.
|
|
 2005_0618_150451AA.JPG |
|
L'exterior del campanar. Foto feta a l'estiu, estem al cor dels Alps
|
|
 lauenen.jpg |
|
Quote from daniel on 27.06.2005 a les 06:54:09 UTC:
Escolta: no serà que està tot una octava per sobre i parlem d´unes campanes de 700kg, 200kg i 70kg? Jo diria que és més aviat això, l'octava és just la del violí! |
|
|
No, Pere; l´octava del violí seria la de les peces de gran envergadura de que et parlava (700-6000kg)...
...però de totes maneres, veient la torre de de fora i sabent les notes, ja sé que ha de ser l´opció "lleugera". És realment bonic, bonic de debò... ben tapadet i tot, tot de fusta... I les campanes són molt maques; enhorabona, molt emocionant troballa per a mi, encara que... ...estic segur que una estada per Alemanya i, sobretot Suïssa, podrien provocar-me més d´un infart, perquè això només deu ser el començament... Voldria veure un cop a la vida Saint-Gall, Friburg de Suïssa i Berna... ...sniffff! |
|
|
La campana petita és de 1484, i procedeix segurament d'una capella anterior, avui desapareguda, la boca és de 48 cm i duu aquesta inscripció:
AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINIS TECUM MCCCCLXXXIIII Porta dues imatges amb escenes de la crucificció |
|
 2005_0824_130629AA.JPG |
|
Vista per sota
|
|
 2005_0824_130642AA.JPG |
|
El Re de 1523 fou penjada quan s'acabà la construcció de l'església. La boca és de 70 cm i duu aquest inscripció:
O REX GLORIE VENI NOBIS KUM BACE M.CCCC. UND XXIII IAR Hi han imatges de Santa Maria amb el Nen. |
|
 2005_0824_130708AA.JPG |
|
La campana més grossa, el Sol, és del 1605 però no es va penjar fins a l'any següent, en motiu del 50è aniversari de la Reforma. La boca és de 104 cm, i duu aquestes inscripcions:
DIE CHRISTEN LVT BERVEF ICH ZUSAMEN DAS SY HORING GOTTES WORT ALSAMEN ZV LOB EHR UND PRYS SINEM HEYLIGEN NAMEN 1605 H.PETER GEBFRID DER ZYT PREDICANT IN LOVWINEN I també la signatura del fonedor: Zu Gottes Ehr hat mich gegossen von Bern Abraham Zender unverdrossen |
|
|
Dintre de l'estructura de fusta del campanar, cada campana està penjada entre dos cavallets, essnt cada campana independent de les altres. Aquí es veu un dels cavallets del Re i a uns 30 cm de distància un dels cavallets del La
|
|
 2005_0824_130135AA.JPG |
|
Mirant amunt des de les campanes, es veu l'estructura de fusta de la piràmide que forma la punxa
|
|
 2005_0824_130426AA.JPG |
|
I mirant cap a la teulada de l'església, veurem que també per fora és tota de fusta
|
|
 2005_0824_130533AA.JPG |
|
Dos raconets de la cambra de campanes, el "taller de manteniment"
|
|
 taller.jpg |
|
I, d'entre el La i el Re mirant cap al finestró obert des d'on està feta la primera foto d'aquest fil
|
|
 finestro.jpg |
|
Hola, Pere!
Ja veig que vas estar campanològicament distret aquests dies a Lauenen! M´agrada la cosa! HAURIES DE PENJAR FOTOS MÉS LLEUGERES DE 50Kb PERQUÈ JA NO SE´M BAIXEN I HE HAGUT DE PITJAR ALS "CLIPS" ANNEXOS DE CADA ARXIU ADJUNT PER A VEURE LES FOTOS; NO TINC ADSL I TARDA MASSA A DESCARREGAR TOT EL FIL DE FÒRUM I EM QUEDEN SENSE BAIXAR JUST TOTES LES NOVES. PERÒ LES HE VIST GUARDANT-LES UNA PER UNA. Estan clares vàries coses: 1. Es ractava de la opció "lleugera" d´entre totes les dues plantejades fa dies. 2. Si el sol3 fa 103 o 104cm parlem d´uns 650 kg, potser 700 kg. el re4 fa 70 cm tindríem uns 300 kg o 350 a tot estirar. el la4 fa 48 cm i ja és més difícil perquè és molt xica i la costella varia més que en les grans (quines coses, oi?) a part que les nanses poden pesar un tant per cent molt variable del pes total... potser uns 70 kg. 3. Es troben en cavalets separats per qüestions estructurals... no es pot carregar gaire sobre una estructura d´edifici tot enfustat i ben escampades per tot l´espai distribueixen el pes amb equitat. 4. Crec que la inscripció d´una d´elles és "CHRISTUS REX GLORIAE VENI (NOBIS) CUM PACE" una de les inscripcions més usuals entre 1200 i 1400, encara que pot donar-se després amb caràcter retardatari (no som en una gran catedral sinó perduts al cor dels Alps; potser van fer la mateixa inscripció que ja duia una campana anterior que haurien refós...???) Ah, i em sembla que et deixes una "C" (M. CCCCC. und XXIII IAR (JAHR)) 5. Assegura´t que no diu "ave gratia plena DOMINUS tecum" 6. Podries traduir les inscripcions???? 7. Si pots, penja de nou les fotos amb menys pes, perquè si no es té ADSL no es podran veure... |
|
|
Diu efectivament dominus, que és el que volia escriure però vaig enxampar la tecla adjacent!
Les inscripcions, no ho veig del tot clar, ja que és en alemany antic i en part autènticament macarrònic: DIE CHRISTEN LVT BERVEF ICH ZUSAMEN DAS SY HORING GOTTES WORT ALSAMEN ZV LOB EHR UND PRYS SINEM HEYLIGEN NAMEN 1605 "Crido als cristians perque tots junts vinguin a escoltar la paraula de Déu, per a lloança, honor i glòria del seu nom" H.PETER GEBFRID DER ZYT PREDICANT IN LOVWINEN "H.Peter Gebfrid, actualment predicador a Lovwinen" (lloc a prop de Thun) Zu Gottes Ehr hat mich gegossen von Bern Abraham Zender unverdrossen "En honor a Déu m'ha fos de Berna N'Abraham Zender unverdrossen" Unverdrossen és und adjectiu que no sé traduir al català. És una barreja de sense por, infatigable, sense destorbar-se, i bon humor. En qualsevol cas com caldria fer sempre qualsevol feina. |
|
|
Si les fotos no et baixen és per una altra qüestió: el servidor està essent víctima d'atacs:
Harvester Abuse Detected! a Avui a les 14:29:45 Abusing user ID (Real Name): Guest -> () Abuse detected from IP: 209.237.238.173 Blocked Harvester: ia_archiver forum.atmos.cat, The Guardian Faquatre dies que dura, i el ralenteix molt. Faig el que puc, però no puc estar continuament pendent d'aquest criminals. Espero que un dia les lleis permetin tallar-los en sec - són spammers que intenten fer-se amb la llista d'adreces dels fòrums. |
|
|
Ep!
Ah, es això la causa de la no-baixada de les fotos... ...ostres! Bones traduccions, han d´anar per aquí... i és possible que poguessis traduir "Abraham Zender unverdrossen" per "l´ínclit Abraham zender". M´agrada constatar el fet que la part superior del vas de la de 1484 i la de 1523 siguin tan planes... és típic dels fonedors nòrdics al segle XV (1450 - 1520). Molt belles lletreries gòtiques de la més xica, també típiques del XV... encara que a les grans ciutats solien ser més boniques, aquestes tenen una aspror que les fa encantadores... Constato ara mateix també que el Re4 de 1523 commemora l´acabament de l´edifici i potser la construcció de la torratxa on es troben... i el beffroi caldria originar-lo per aquestes dates... molt bonic, carat!!!! I per fer-te dentetes, et passo una foto de les lletreries (esplèndides ) de les campanes de Cervera (1424) |
|
 cervera_2001_001tall.jpg |
|
Efectivament, el campanar és de la mateixa època que l'església. Segons els arqueòlegs abans no hi havia res en l'indret, i l'església es va construir entre el 1518 i 1524, sense que s'en hagi alterat res des de llavors, ni que mai s'hagi cremat. Tota l'estructura de fusta és original - l'únic que s'hi va afegir un orgue al segle XVIII. És un lloc extraordinari per molts aspectes!
|
|
