Una altra, des de la presa de l'Estany de Mar (mig buit).
I una última des de la riba de l'estany Xic de Colomina. És un dels pocs llocs d'aquests llacs on no es nota massa la mà de l'home, si exceptuem que es veu el pantà de Sallent. De fet, que coses com aquestes es considerin "paisatges naturals" és una bona mostra de com s'ens ha degradat la sensibilitat paisagística.
Per a entendre com es genera tot aquest trencadís de pedra, aquí podem observar una roca no gaire lluny d'aquest indret que recorda lleugerament una paret inca. L'aigua, gelant-se dintre les escletxes, va esberlant la roca fins que aquesta es desmunta en pedres més petites, que els diversos moviments com allaus i d'altres amunteguen de manera aleatòria, resultant aquests paisatges gairebé llunars.