Concert de Campanes a la Catedral de Solsona.
 
El dia 7 de setembre del 2005 s´esqueia la vigília de la festa major Solsonina, la de la Verge del Claustre, patrona de la ciutat i un dels monuments en pedra més insignes del romànic català.
Gràcies al contacte establert el dia 3 del mateix mes amb en Carles Freixes, vaig ésser convidat –amb molt de goig per la meva part- a gaudir de l´espectacular seguici de Gegants, drac, cavallets cotoners, Bou i Mulassa, de tan antiga tradició a Catalunya. Cal dir que alguns dels elements de bestiari popular (com el Bou) han subsistit fins avui al nostre país gràcies a l´únic exemplar en ús, que resultà ser el de Solsona.
 
A les 4 de la tarda, vam pujar a la bella torre romànica de l´antiga canònica Solsonina (catedral des de 1593) i allí vaig fer coneixença amb un seguit de persones molt interessants.
Per començar, el Dr. Francesc Llop i Bayo, antropòleg i membre dels campaners de la seu de València-Torre del Micalet, de qui no em vaig separar en una bona estona i amb qui vaig establir una bellíssima (i molt acienciada) discussió sobre múltiples aspectes de les campanes, tant pel que fa a sonoritat, muntatge, tocs, etc...L´acompanyava la seva esposa, la Mª Carmen Álvaro.
També cal esmentar els dos campaners veterans, a qui després es féu un acte de reconeixement públic per tan honorable tasca desenvolupada al llarg de més de trenta anys. Eren el titular, Sr. Josep Mª Augé i Closa i qui va dirigir de facto la tocada, en Pere Espinal i Vila.
Per acabar-ho d´arrodonir, el Sr. Jaume Cuadrench, autor d´un bonic treball –esplèndidament editat- sobre els improperis (entremesos) tradicionals i la seva història a Solsona, el batlle, Sr. Jordi Riart i Vendrell que es mostrà en tot moment molt interessat i atent (com així la seva esposa Mª Claustre Besora) per la tradició campanera de la catedral i valorà molt positivament el fet que sigui una de les tres úniques catedrals de l´estat espanyol on encara es toqui a mà, i potser la única on es toca exclusivament així, segons féu notar el professor Llop i Bayo.
 
El més interessant fou conèixer tres joves campaners, relleu assegurat per als tocs de campanes en aquesta ciutat (almenys per a les solemnitats) amb dos dels quals vaig passar quasi tota la tarda: en Carles Freixes i en Joan Boix (Solsoní resident a Barcelona i, com en Carles i jo mateix a partir d´ara, fruïdor amb intensitat de la festa de Solsona).
Foren ells qui em facilitaren l´accés a la torre i també la possibilitat de conèixer totes aquestes persones, així com de trobar-me cara a cara la preciosa Marededéu romànica del Claustre.
 
El concert fou dividit en 5 parts:
1.      Tocs de solemnitats, repicons i novenari.
2.      Tocs de mitja festa i misses principals
3.      Garranyaus (així s´anomenen a Solsona els repicons de funeral) i tocs de mort (Papa, Bisbe, Canonge, home, dona, infant, agonia)
4.      Tocs de Sometent, foc i ajuda
5.      Tocs de temps (demanar certes condicions atmosfèriques o evitar-ne d´altres)
Fou també interessant dividir les parts (per tal que el públic del carrer ho entengués) amb una voltada de les Matraques (no molt antigues, però interessants) que a Solsona anomenen les patriques o les tenebres (nom aquest ja més usual a Catalunya).
Fou bonic de veure la intenció de l´alcalde de sumar aquest concert de campanes als actes típics de la festa major de cada any, per tal de conservar-ne la vivor i l´esperit.
 
 
Parlem breument del conjunt Solsoní:
 
La torre té una esplèndida base romànica de molt bon gust (potser la més bonica del XII català com la de Vic ho és del sgle XI) i el darrer pis sembla difícil de datar, entre el segle XVI i el XVII. (crec que el XVI pels timbres horaris i perquè la nau és de cap a 1300 i crec que del XVII perquè el 1627 es beneí el presbiteri nou, podent dedicar des d´aleshores els recursos econòmics a aixecar el campanar un pis més. De totes maneres, sembla força antiga, aquesta part superior, que és similar al d´Igualada, si bé la Igualadina és més antiga amb tota seguretat). L´aparell de pedra és molt coherent entre totes dues parts, potser per aprofitar carreus d´un edifici catedralici d´època molt reculada? En canvi. els finestrals no estan alineats amb els del pis de sota.
 
A mitja alçada es conserva el rellotge mecànic del XVIII.
 
Analitzem el conjunt de bronzes:
 
Es tracta de 6 campanes de molt diverses característiques:
-2 de petites (Les Catrinoies) que daten de 1733 (xica) i de 1660 (gran)
  Típiques esquelles de factura catalana de l´època barroca. Provenen de Terrassola i sembla que són fetes a Solsona mateix.
 
-2 campanes  grans, de forma completament extranya al nostre territori i sí molt usuals al nord d´Espanya i al País Basc, de la tipologia que el professor Llop anomena “Romanes”.
Són la “Mangranera” i la Major , foses per Vidal erice, de Pamplona, el 1940.
Duen aquella inscripció que ja trobem a Vic i que degué agradar al fonedor:
"ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL / CADA VEZ QUE YO TE LLAMO / QUE ES COMO SI TE LLAMARA / EL MISMO DIOS SOBERANO"  
 Són peces sense interès i estaria bé substituir-les per campanes de forma normal, encara que això no és necessari, per haver passat a formar part dels "sons" propis del lloc.
 
-2 campanes de molt poc valor, de forma normal, foses per  Juan Baptista Roses , d´Atzaneta d´Albaida (País Valèncià) foses amb costella prima, típic del lloc i l´època. Són anomenades les Tèrcies i toquen per les solemnitats. Aquestes, com les Catrinoies i a diferència de les grans, es poden ventar, encara que van molt i molt bobes (lentes, excessivament contrapesades).
Són de l´any 1941, cosa que fa pensar que el so de les peces d´Erice no agradà per resultar estrany a les orelles dels solsonins, ja que eren massa greus i rares.
Una d´elles sona de manera poc agradable (que em perdonin, eh! Ja sé que per a tothom les campanes del seu poble són les millors: així ha de ser i no cal canviar res, però cal també ser objectiu a l´hora de valorar la qualitat; altres són els valors de la torre, com el fet de tocar a mà, etc...) i la més gran, podria estar en vies d´esquerdar-se o és extraordinàriament prima, ja que sona molt greu i no és pas gaire gran. En aquest sentit em va agradar que el professor Llop em comentés que li recordava al so d´una campana Romana. Volia dir que tots dos havíem reparat en l´anomalia.
 
Sobre la teulada hi ha els timbres del rellotge, d´interès variable:
La dels quarts petita és la peça més bona de la torre i podria ser del segle XV, encara que jo crec que ja deu ser de principis del XVI. Porta epigrafia gòtica i no vaig gosar emparrar-me a llegir-la.La ferramenta que la sosté podria ser del mateix moment.
La dels quarts gran és una peça local de poc valor, segons l´inventari del Dr. Llop, data del 1807.
La de les hores és una peça poc aconseguida, però fou realitzada per una nissaga catalana molt important a casa nostra, els Mestres de Calaf. Data del 1822 i és un dels exemples més tardans que conec d´aquesta família de fonedors, actius sobretot al segle XVIII i, a jutjar per aquesta peça, en plena decadència a principis del XIX. Cal aclarir que pels anys 1790-1870 trobem poques campanes de qualitat a Catalunya (per no dir cap).
 
Les notes de les campanes religioses són un divertit galimaties, que fa entretingut de sentir i complicat d´ordenar en el cap. Sigui com sigui, és això, ben típic dels campanars tradicionals hispànics:
 
Catrinoia xica   fa#´´
Catrinoia gran   re#´´
 
Tèrcia xica        Sol#´
Tèrcia gran        Do#´
 
Mangranera       Do´ (“Romana”)
Major                Solº (“Romana”)
 
Nota: No puc assegurar que les afinacions siguin exactes, ni de bon tros, això és el que sento en els enregistraments que tinc. Altrament no puc saber quina campana prendre com a referència per donar una nota més exactament que les altres...
 
Això és tot. Solament remarcar el fet que les Catrinoies duen un jou que sembla més o menys original barroc (o inspirat en un de l´època) i que les Tèrcies varen imitar-ne la forma (això si és que no són tots antics del mateix moment o nous de postguerra).També que les campanes grans són de passada la guerra civil, però mantenen noms i funcions que podrien venir de molt enrera, pel cap baix el segle XVII o XVIII.
 
Moltes gràcies a tots, sobretot al Carles i el Joan, per tan bella estona!!!
 
Daniel Vilarrubias
 
 
 
 
 
Comencem amb una foto de l´exterior del campanar, dotat de bells finestrals romànics aparellats, que per dins semblen espitlleres (mostra que les campanes eren dins la torre!) a sobre, el pis afegit amb les Tèrcies.
 
 
 
 

Aquí una foto amb els dos campaners veterans, en Pere Espinal (més alt) i en Joesp Mª Augé, conversant amb en Carles Freixes. A la dreta, un servidor amb el professor Francesc Llop i Bayo, que en sap un niu, de campanes. El millor de tot fou, de fet, trobar algú tan freaky com jo en el tema.

Aquí la campana "Major", de 1940, ben poc remarcable. Es tracta d´una peça "Romana", cosa que es pot veure per la seva forma de cassola invertida, amb una boca ampla, així com també molt ampla de dalt i amb poca altura de vas. El flanc és, a més, poc inclinat. És una forma poc elegant que encara no he trobat exemplar que doni uns harmònics com cal. Solament m´nteressaria sentir les dues de la Catedral de Burgos (cap a 1350 i 1400).
Es veu com el muntatge hauria permès ventar-les amb facilitat, ja que l´eix de rotació es troba molt a prop del centre de gravetat de la campana, però em sembla que avui no es mouen perquè la consueta de tocs tampoc ho exigeix. A la postguerra sembla que hi havia molt poca comunicació d´intencions i necessitats entre uns campaners i uns fonedors-instal·ladors.

Sota les Tèrcies, amb el Josep Mª Augé (amb corbata) i en Pere Espinal.

En Pere, altre cop, amb les Catrinoies al fons, i uns representants dels mitjans de comunicació locals. Sota l´escala metàl·lica que puja amunt, l´alcalde de Solsona Sr. Jordi Riart, amb qui també vaig tenir una agradable conversa poc després.

En Carles Freixes, després de preparar la batallera de la Catrinoia gran (1660).

El timbre gòtic, al detall.

Per acabar, la foto de grup:
D´esquerra a dreta:
 
Amb vestit blau, la Sra Mª Carmen Álvaro;
el professor Llop i Bayo (amb barret);
el campaner Josep Mª Augé;
l´alcalde de Solsona, Sr. Jordi Riart;
en Pere Espinal;
en Jaume Cuadrench (camisa salmó);
la Claustre Besora;
 
a la dreta i darrere de la Mª Claustre:
Carles Freixes, Joan Boix i Daniel Vilarrubias.