El campanar de Santa Coloma de Queralt és una obra de molta envergadura, almenys si la comparem amb les dimensions de l´església a la qual està adossat.
La torre, de planta rectangular (el cantó que mira a Aguiló és més estret que el que mira a migdia) fa uns 40 m d´alçada i fou concebut en una estètica tardo-gòtica.
Ja el 1427 Pere de Vallebrera, mestre d´obres del campanar de Cervera (obra esplèndida que li degué donar molt de nom pels entorns de la Segarra) va venir de Cervera amb son nebot per fer una visura o inspecció durant dos dies a la obra del campanar de Santa Coloma, aleshores en construcció.
Sembla que durant la segona meitat del segle XVI la torre ja sobresortiria del perfil de l´església i vers el 1648 es feren els quatre arcs que tanquen sobre la terrassa superior i la balaustrada que la circumda. Eren els temps de Dalmau IV de Queralt, comte de Sta. Coloma i virrei de Catalunya, assassinat el 1640 pel “Corpus de Sang”.
D´aquell temps (1648 i 1649) són les dues campanes horàries que restaren a la part superior del campanar, subjectades pels arcs de pedra del coronament. Són fetes per Pere Bosch de Vic, i duen una inscripció en capitals humanístiques.
L´any 1950 es beneïren quatre campanes, foses per Manclús de València, en costella molt prima, en metall d´una qualitat molt discutible i de les quals cap ha romàs en ús el dia d´avui.
La més gran, Coloma, d´uns 1000kg i d´una sonoritat que suposem de do# 3, es troba als arcs de dalt, al lloc que abans ocupava la campana horària que, baixada al pis de campanes, ara es pot ventar amb les demés.
La següent, Pia, d´uns 700 kg, és esquerdada, però degué emetre un fa# 3. Es troba al pis de campanes, sense ús i immobilitzada.
Actualment, i al cantó nord finestral est, hi penja una campana que no sabem si és la tercera o la petita de les 4 peces de 1950, ja que una una d´elles era trencada i es degué vendre per no valdre per a res més. Es conserven a la torre, doncs, tres d´aquelles quatre campanes del 1950.
 
El 1988 es féu una remodelació del conjunt de campanes, intervenint el Sr. Arcadi Guixà, de Monistrol de Montserrat.
Pretenia fer –en un projecte de 1986- un joc amb les notes següents:
 
Do#3 (la Coloma de 1950)
Mi 3 (la de les hores, de 1649, baixada amb les altres)
Fa# 3 (la Pia, però refosa per ell)
La 3 (la Joana, però refosa per ell)
Si 3 (la Francesca que sembla que s´aprofitava, però després trobarem refosa per ell)
 
El 1988 es féu aquest projecte, però la campana Coloma es posà a dalt dels arcs, no es bandejà per tenir un so també deficient. Així no es trencà l´estètica del campanar.
Es baixà la campana horària que quedà de moment com a Seny major.
Es feren tres campanes noves a càrrec de Guixà de Monistrol:
Pia (Fa#3 de 830 kg i uns 110 cm)
Joana (La3 de  487 kg i uns 90 cm)
Francesca (Si3 de 348 kg i uns 80 cm)
Foren beneïdes per l´arquebisbe Torrella.
El 1996 hi hagué una deixa que permeté realitzar dues campanes més, però no d´acord amb el projecte de 1986.
 
Es decidí per part del Sr. Bachert de Heilbronn, Alemanya, que el La3 de Guixà no era massa correcte i es posà a la venda per si alguna església la volia comprar (consta que avui encara la tenen en un magatzem).
I es feren un La3 de 500 kg i 97 cm de boca i un Re3 de 1670 kg i 142 cm de boca.
 
El joc ha quedat així:
 
-Re3 (grossa) de 142 cm i 1670 kg, any 1996 Bachert
-Mi3 de 121 cm i 1000 kg, any 1649 (antiga de les hores, que actualment les toca des del seu lloc al pis de campanes) Pere Bosch, de Vic
-Fa#3  Pia, de 1988, ca 110 cm i 830 kg,  Guixà
-La 3  de 97 cm i 500 kg, any 1886 Bachert
-Si3  Francesca, de 1988, ca 80 cm i 348 kg,  Guixà
 
-Pia (de 1950) fora d´ús, esquerdada
-Francesca? (de 1950) fora d´ús per baixa qualitat
 
-Coloma (de 1950) fora d´ús, a les arcades de dalt
-La dels quarts, de 1648, un mi4, al penell de ferro del coronament de la torre.
Suposem que fosa per Pere Bosch.
 
La sala de campanes és molt gran; amida 4´70m x 3´70m; si a això li afegim el gruix de mur, que a nivell de la sala és de 2´10m la torre fa 7´90m x 8´90m.
Els finestrals tenen una llum que varia entre els 110 cm i els 146 cm i es troben ornats amb una discreta, invariable però bonica traceria calada.
 
 
 
 
 
Adjuntem una foto de la torre, extreta d´una postal antiga del colomí Sr. Orga.
Ja veieu quina massa volumètrica té, eh!? Per cert, no sé si és un xic inclinat (molt poc).
 
 

Aquí una altra postal de la col·lecció Orga de Sta Coloma; es veu el campaneret, i el campanar major que sobressurt molt per l´altra banda (ara som intramurs, a la plaça de l´església). Vegeu la balaustrada del segle XVII i el penell amb la campana dels quarts.

La campana de les hores, baixada el 1988 als finestrals del pis de campanes.
És de 1649 i pesa uns 1000 kg; dóna un mi 3 i fa 121 cm de boca.
Porta la següent inscripció:
AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM. S. COLOMA ORA PRO NOBIS. ESSENT IVRATS LOS MAGNIFICHS SENYOS ANDREU FERRER, IOAN ROBIO, IOSEPH ALBAREDA Y OBRER DE LA IGLESIA MAGI VINYALS. PERE BOSCH DE VICH ME A FETA.
Hi veiem el sistema de mecanització propi de Guixà de Monistrol -quan el malaurat Arcadi Guixà maldava per posar les campanes dins la torre i la gent no li deixava fer perquè no els hi agradava, i com es pot veure a St. Cugat del Vallès, per exemple- en posar campanes als finestrals:
-Jou recte i biga de ferro
-Roda a l´europea
-Encavallada a la paret per descansar el mur de les estrebades del brandeig.
-Tac de fusta entre les nanses i la dita biga que fa de jou
-Batall europeu, però lleuger.

Ara una foto amb senyals de tres campanes:
La Pia de 1950, fora de servei, la Major de 1996 i l´ombra del La 3 nou, de 500 kg (mira cap a la carretera de Montblanc) també de Bachert de Heilbronn.