TÍTOL PRELIMINAR
ARTICLE 1. LA NACIÓ CATALANA
1. Catalunya és una nació.
2. Catalunya exerceix el seu autogovern per mitjà d’institucions pròpies, constituïda com a comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.
ARTICLE 2. LA GENERALITAT
1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya.
2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II.
3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinen integren el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució.
ARTICLE 3. MARC POLÍTIC
1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel principi de plurinacionalitat de l’Estat i pel principi de bilateralitat, sense excloure l’ús de mecanismes de participació multilateral.
2. Catalunya té en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.
ARTICLE 4. DRETS I PRINCIPIS RECTORS
1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets individuals i col·lectius que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals, el Pacte internacional de drets civils i polítics, el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals i els altres tractats i convenis internacionals que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.
2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar la identitat pròpia.
3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat.
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
L’autogovern de Catalunya com a nació es fonamenta en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres disposicions de la Constitució, preceptes dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, l’educació, la cultura i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.
ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de totes les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones a Catalunya tenen el dret d’utilitzar i el dret i el deure de conèixer les dues llengües oficials. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.
3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.
4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia i oficial d’aquest territori i és també oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
ARTICLE 7. LA CONDICIÓ POLÍTICA DE CATALANS
1. Gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans de l’Estat que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els ciutadans de l’Estat residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei.
ARTICLE 8. SÍMBOLS NACIONALS
1. Són símbols nacionals de Catalunya la bandera, la festa i l’himne.
2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya.
3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre.
4. L’himne de Catalunya és Els segadors.
5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari.
6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat.
ARTICLE 9. EL TERRITORI
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut.
ARTICLE 10. LA CAPITAL
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei.
ARTICLE 11. L’ARAN
1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau de l’Aran i les altres institucions pròpies.
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial.
ARTICLE 12. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS, LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
ARTICLE 13. LES COMUNITATS CATALANES A L’EXTERIOR
La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria.
ARTICLE 14. EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES
1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat.
2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.

CAPÍTOL II. DRETS EN ELS ÀMBITS POLÍTIC I ADMINISTRATIU  
ARTICLE 29. DRET DE PARTICIPACIÓ
1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis.
3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis.
4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament.
5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, relatives a matèries de les competències respectives. Les lleis han d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores.
6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, relatives a matèries de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen.
ARTICLE 30. DRETS D’ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A UNA BONA ADMINISTRACIÓ
1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació.
2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen.
3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors.
ARTICLE 31. DRET A LA PROTECCIÓ DE LES DADES PERSONALS  
Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i el dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar pel respecte d’aquests drets en els termes que estableixen les lleis.

CAPÍTOL IV. GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS
ARTICLE 37. DISPOSICIONS GENERALS
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III vinculen tots els poders públics que actuen a Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament.
4. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya.
ARTICLE 38. TUTELA
1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c.
2. Els actes que vulneren els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs directament davant una sala de garanties estatutàries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en els termes i per mitjà del procediment que estableix la Llei orgànica del poder judicial.

Títol II. De les institucions
Capítol I. El Parlament
Article 55. Disposicions generals
1. El Parlament representa el poble de Catalunya.
2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític.
3. El Parlament és inviolable.
Article 56. Composició i règim electoral
1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral.
2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats.
3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals.
4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
Article 57. Estatut dels diputats
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat, gaudeixen d’immunitat i només poden ésser detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ésser inculpats ni processats sense l’autorització del Parlament.
2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal ha d’ésser exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu.
Article 58. Autonomia parlamentària
1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària.
2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament i el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn.
3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text.
Article 59. Organització i funcionament  
1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions.
2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus.
3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres.
4. El Parlament té la Diputació Permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament.
6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació.
7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries.
Article 60. Règim de les reunions i les sessions  
1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit.
2. Les sessions del Ple són públiques, llevat dels supòsits establerts pel Reglament del Parlament.
3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament.
Article 61. Funcions  
Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents:  
a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari.
b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les.
c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei.
d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució.
e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional.
f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis.
Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa
1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut.
2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra.
3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern.
Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa  
1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions.
3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa.
4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius.
Article 64. Decrets llei  
1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat.
2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable de trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat.
3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2.
Article 65. Promulgació i publicació de les lleis
Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya dins del termini de quinze dies des de l’aprovació i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat.
Article 66. Causes de finiment de la legislatura
La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat.

Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat
Secció primera. El Govern
Article 68. Funcions, composició, organització i cessament
1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis.
2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers.
3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern.
4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat.
5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes.
Article 69. El conseller primer o consellera primera
El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta.
Article 70. Estatut personal dels membres del Govern
1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant el seu mandat i pels actes presumptament delictius comesos en el territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts llevat del cas de delicte flagrant.
2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal ha d’ésser exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem.
Secció segona. L’Administració de la Generalitat
Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament
1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració estatal ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local.
2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret.
3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques.
4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització.
6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas:  
a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat.
b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics.
c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics.
7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a l’exercici de les funcions públiques.
Article 72. Òrgans consultius del Govern
1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.
2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions.

Capítol V. Altres institucions de la Generalitat
Secció primera. El Consell de garanties estatutàries
Article 76. Funcions  
1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2.
2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents:  
a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi.
b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament.
c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut.
3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional.
4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.
Article 77. Composició i funcionament
1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència; dues terceres parts a proposta del Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part, a proposta del Govern.
2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta.
3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant.
4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària d’acord amb la llei.
Secció segona. El Síndic de Greuges
Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues
1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa amb caràcter exclusiu l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les persones amb un vincle contractual amb les administracions públiques. Així mateix, supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats que en depenen. També pot estendre el seu control a l’Administració de l’Estat a Catalunya, en els termes que estableixin els acords de cooperació amb el Defensor del Poble.
2. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut.
3. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat.
4. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació.
Article 79. Designació i estatut del Síndic de Greuges
1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.
2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei.  
3. S’han de regular per llei l’estatut personal del Síndic de Greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis.
Secció tercera. La Sindicatura de Comptes
Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes
1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.
2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis.
3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir les seves relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable.
Article 81. Composició, funcionament i estatut personal
1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major.
2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes.
Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació.

Capítol VII. L’organització institucional pròpia de l’Aran
Article 94. Règim jurídic
1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els assumptes públics del seu territori.
2. La institució de Govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhers e Conselheres Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran.
3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei.
4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determini la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial.
5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència.

Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya
Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya
El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer.
Article 98. Atribucions  
1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial.
2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, en tot cas, les següents:  
a) Proposar al Consell General del Poder Judicial la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials.
b) Expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç.
c) Instruir expedients i imposar sancions per faltes lleus i greus comeses per jutges i magistrats, i conèixer dels recursos contra les sancions imposades pels òrgans de govern interior.
d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals, ordenar-ne la inspecció i la vigilància i fer propostes en aquest àmbit, atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que insti el Govern i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades.
e) Resoldre els recursos d’alçada interposats contra els acords de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i dels altres òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.
f) Desenvolupar i, quan escaigui, aplicar, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial.
g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats.
h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya.
i) El control de la legalitat dels acords de la Sala de Govern, dels presidents dels tribunals, audiències i sales, de les juntes de jutges i dels jutges degans.
j) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial.
3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats per reglament pel Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada.
Article 99. Composició, organització i funcionament  
1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i per sis membres nomenats per un període de sis anys no renovables pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament aprovada per majoria de tres cinquenes parts. Tres d’aquests membres han d’ésser jutges o magistrats de carrera que faci almenys cinc anys que exerceixen llurs funcions a Catalunya. Els altres tres han d’ésser juristes de competència reconeguda, residents a Catalunya, amb més de quinze anys d’exercici professional. La renovació dels membres del Consell de Justícia de Catalunya s’ha de fer per terços en els termes establerts per la llei.
2. Els vocals territorials del Consell General del Poder Judicial adscrits a Catalunya poden assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Justícia de Catalunya, a instància pròpia o del Consell de Justícia de Catalunya.
3. L’estatut dels membres del Consell de Justícia de Catalunya és el que estableix la llei per als membres del Consell General del Poder Judicial.
4. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament.
Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya
1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que afectin l’estatut de jutges i magistrats i els que adopti en l’exercici de competències prèviament delegades pel Consell General del Poder Judicial o atribuïdes per llei són impugnables en recurs d’alçada davant el Consell General del Poder Judicial.
2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar per la via contenciosa administrativa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Títol IV. De les competències
Capítol I. Tipologia de les competències
Article 110. Competències exclusives
1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra i excloent, amb l’únic límit que el de respectar les condicions bàsiques a què es refereix l’article 149.1.1 de la Constitució, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies.
2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable al seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.
Article 111. Competències compartides
En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa i la integritat de la potestat reglamentària i de la funció executiva, en el marc dels principis, els objectius o els estàndards mínims que fixi l’Estat en normes amb rang de llei, llevat dels casos que estableixen expressament la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de concretar per mitjà d’una llei l’efectivitat normativa i el desplegament d’aquestes disposicions estatals.
Article 112. Competències executives
Correspon a la Generalitat, en les matèries en què aquest Estatut li atribueix la funció executiva, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de reglaments de desplegament i l’execució de la normativa de l’Estat dictada per a establir l’ordenació general de la matèria, i també la integritat de la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració, les activitats de planificació i programació, les facultats d’intervenció administrativa, l’activitat registral, les potestats inspectores i sancionadores, l’execució de les subvencions i totes les altres funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.
Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea
Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V.
Article 114. Activitat de foment
1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, d’acord amb el que disposen les lleis del Parlament, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis, precisant-ne els objectius, regulant-ne les condicions d’atorgament i gestionant-ne la tramitació i la concessió.
2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. Els fons estatals s’han de consignar com a ingressos propis de les finances de la Generalitat.
3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió.
4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees, incloent-hi la tramitació i la concessió.
Article 115. Abast territorial i efectes de les competències
1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, llevat dels supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat.
2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada al seu territori, sens perjudici del que estableix aquest Estatut per a cada matèria. En els supòsits en què la fragmentació de l’activitat pública sigui inviable, la Generalitat ha d’establir, d’acord amb els ens territorials amb competències sobre la matèria afectada, els instruments de col·laboració necessaris per a l’exercici de les competències en el territori respectiu. Només quan no sigui possible aquesta col·laboració, l’Estat, amb l’acord de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, pot establir mecanismes de coordinació per a l’exercici de les competències respectives.

Article 127. Cultura
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura, llevat del que disposen els apartats 2 i 3. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas:  
a) Les activitats artístiques i culturals, amb relació a les quals inclou en tot cas:  
Primer. La regulació i l’execució de mesures sobre producció, distribució i condicions de venda al públic de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació.
Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge.
Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals.
Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya, sens perjudici del que estableix l’apartat 3.
Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives.
b) El patrimoni cultural, amb relació al qual inclou en tot cas:  
Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés.
Segon. La regulació i l’execució de mesures d’inspecció, inventari i restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general.
Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns.
Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació.
c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, amb relació als quals inclou en tot cas:  
Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural.
Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats.
Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català.
d) L’Arxiu Reial de Barcelona i els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquests fons s’han d’integrar al sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord.
e) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou:  
Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades dutes a terme a Catalunya.
Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya.
Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana.
2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria de foment cultural o d’inversió en béns i equipaments culturals i en matèria  d’adquisicions per qualsevol títol en les quals s’ha de determinar el percentatge dels béns que corresponen a la Generalitat, es requereix l’informe previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la posició expressada per la Generalitat ha d’ésser determinant per a l’Estat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura catalana, es requereix l’acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
Article 128. Denominacions d’origen i indicacions geogràfiques i de qualitat
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou:  
a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven.
b) El règim de titularitat de les denominacions.
c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes, i també el règim sancionador aplicable.
d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització.
2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes fonamentals i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació.
3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya. La Generalitat i les altres administracions afectades han d’acordar la determinació del nivell de protecció, la declaració i l’aprovació del reglament i la regulació del règim aplicable a la denominació corresponent i, en tots els casos, s’ha de garantir la participació de la Generalitat en els corresponents òrgans de la denominació, d’acord amb la proporció de l’afectació que correspongui al territori de Catalunya.
4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents, autonòmiques o estatal, han d’assumir la protecció de les denominacions i de les indicacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals des del moment en què la Generalitat les reconeix, sens perjudici del control judicial a què se sotmeti la declaració de reconeixement.
Article 129. Dret civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, que inclou la determinació del sistema de fonts, amb l’única excepció de les regles relatives a l’aplicació i a l’eficàcia de les normes jurídiques, les relacions juridicocivils relatives a les formes de matrimoni, l’ordenació dels registres i els instruments públics, les bases de les obligacions contractuals, les normes per a resoldre els conflictes de lleis i la determinació de les fonts del dret de competència estatal.
2. La Generalitat té competència exclusiva per a regular les obligacions extracontractuals i els diversos tipus d’obligacions contractuals, en el marc de les bases a què fa referència l’apartat 1.
Article 130. Dret processal
Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Aquesta competència inclou, en tot cas, les normes processals que tinguin per finalitat millorar la protecció dels drets dels ciutadans que estableixen aquest Estatut i les altres normes autonòmiques, i la interpretació i l’aplicació adequades del dret propi pels òrgans jurisdiccionals.
Article 131. Educació
1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments no obligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic i professional estatal i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari i amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic i professional estatal, la competència exclusiva. Aquesta competència comprèn tots els nivells, les etapes, els cicles, els graus, les modalitats, les especialitats i els àmbits educatius i inclou, en tot cas, les matèries següents:  
a) La programació de l’ensenyament i la regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats per la programació al seu territori.
b) La creació, l’organització i el règim dels centres públics.
c) La inspecció i l’avaluació general del sistema educatiu; la innovació, la recerca i l’experimentació educatives, i la garantia de la qualitat del sistema educatiu.
d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts.
e) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
f) La formació i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i, d’acord amb el que estableix l’article 136, la política del personal al servei de l’administració educativa.
g) Els serveis i les activitats extraescolars i complementàries amb relació als centres docents públics i als privats sostinguts amb fons públics.
h) L’organització dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria.
3. Correspon a la Generalitat, en el marc dels principis que l’Estat estableix per desplegar els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament, en matèria d’ensenyament no universitari i amb relació als ensenyaments obligatoris i als  que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic i professional estatal, la competència compartida sobre:  
a) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular.
b) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents.
c) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa.
d) La programació de l’ensenyament i la seva definició.
e) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius.
f)  La participació de la comunitat educativa en el control i en la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics.
g) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa i el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics.
4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.
Article 132. Emergències i protecció civil
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria.
2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat.
3. Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria de seguretat nuclear i salvament marítim.
Article 133. Energia i mines
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia, d’acord amb els principis que estableix la legislació bàsica estatal sobre règim energètic i les regles sobre reserves estratègiques. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’intervenció, inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya.
b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’intervenció, inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya.
c) L’establiment de normes de qualitat dels serveis de subministrament d’energia.
d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica.
e) La regulació de la retribució de l’activitat de distribució i del règim econòmic aplicable a la dotació de nous subministraments.
f) La designació del gestor de xarxa de distribució elèctrica.
2. La Generalitat participa per mitjà de l’emissió d’un informe preceptiu en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia si aquestes ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia s’aprofita fora d’aquest territori.
3. La Generalitat participa en els organismes estatals reguladors del sector energètic i en la planificació d’àmbit estatal que afecti el territori de Catalunya.
4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner d’acord amb els principis de la legislació bàsica estatal en aquesta matèria. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners situats a Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin.
Article 134. Esport i lleure
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas:  
a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials.
b) El foment de la projecció exterior de l’esport català per a garantir que les federacions catalanes participin en competicions oficials d’àmbit europeu i internacional per mitjà de les seleccions esportives nacionals.
c) La regulació dels òrgans jurisdiccionals i arbitrals en matèria d’esport.
d) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu.
e) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives.
f) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva.
g) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu.
h) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya.
i) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució.
j) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva, i també la regulació del dopatge en l’àmbit de l’esport i de l’activitat física.
k) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius.
l) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius.
m) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’educació física i esportiva, d’acord amb els principis de la legislació bàsica estatal. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) La formació en les titulacions oficials dels diversos nivells de tècnics en activitat física i esport i l’accés a aquestes titulacions.
b) L’exercici de les professions de l’activitat física i l’esport.
3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria de foment cultural o d’inversió en béns i equipaments culturals i en matèria  d’adquisicions per qualsevol títol en les quals s’ha de determinar el percentatge dels béns que corresponen a la Generalitat, es requereix l’informe previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la posició expressada per la Generalitat ha d’ésser determinant. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura catalana, es requereix l’acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou, en tot cas, el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin a Catalunya i el règim jurídic de les entitats, públiques o privades, que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure.
5. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure.
Article 135. Estadística  
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas:  
a) La planificació estadística.
b) L’organització administrativa.
c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat.
2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic.
 
Article 136. Funció pública i personal al servei de les administracions públiques catalanes  
Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:  
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes, sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública en tots els sectors materials de prestació dels serveis públics i sobre la formació de tot el personal al servei de les universitats catalanes, incloent-hi el docent.
b) La competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de personal al servei de les administracions públiques i sobre els seus drets i deures bàsics.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, sobre l’adaptació de la relació de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.
Article 137. Habitatge
Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas:  
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) La legislació civil sobre la propietat horitzontal, els arrendaments urbans i les especialitats del tràfic immobiliari en els termes del que estableix l’article 129.
c) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
d) La promoció pública d’habitatges.
e) La regulació del comerç referit a habitatges i l’adopció de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
f) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció.
g) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
h) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
i) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.
j) Les condicions dels edificis per a la instal·lació de les infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable.
Article 138. Immigració  
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim d’acolliment i integració de les persones immigrades, que inclou en tot cas:  
a) L’establiment i la regulació de garanties amb relació als drets i els deures de les persones immigrades.
b) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació en els afers públics.
c) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades.
d) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, impulsant les polítiques i les mesures pertinents que facilitin el retorn.
2. La Generalitat és competent per a executar la legislació estatal i europea en matèria de treball dels estrangers. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) La tramitació i la resolució dels permisos i de les autoritzacions de treball per compte propi o aliè.
b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a, l’emissió dels informes legalment establerts sobre la situació laboral dels estrangers i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció.
3. En el marc de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, s’han d’establir:  
a) El nombre, el lloc d’origen i la capacitació professional del contingent de persones immigrants amb destinació a Catalunya, d’acord amb les necessitats i les previsions de treball i de desenvolupament econòmic.
b) Les decisions estatals sobre immigració, tant les relatives a les normes sobre estrangeria com els acords internacionals i els actes executius de transcendència especial per a Catalunya.
Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, sens perjudici del que estableix l’apartat 2. Aquesta competència exclusiva inclou en tot cas:  
a) L’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya.
b) La seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials, incloent-hi els vehicles automòbils, i també el règim jurídic de les entitats que acompleixen en l’àmbit reglamentari activitats de certificació, assaig, inspecció o auditoria a Catalunya.
c) La promoció i la regulació de la qualitat, la innovació i la recerca industrials, i també la promoció i la regulació dels organismes de normalització i de les entitats d’acreditació d’àmbit autonòmic.
d) La regulació i el règim d’intervenció administrativa en les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones.
e) La regulació i el règim d’intervenció administrativa en matèria d’homologació dels tipus, de les parts i dels components dels vehicles, i l’acompliment de les inspeccions de la producció de vehicles i de llurs parts i peces subjectes a homologació.
2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, d’acord amb els principis que estableixi l’Estat en matèria de planificació general de l’economia. En tot cas, correspon a la Generalitat la competència per a executar els plans estatals de sectors industrials i de reindustrialització.
3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania, que inclou en tot cas:  
a) La regulació i les mesures administratives d’execució relatives a les empreses artesanes, la condició d’artesà o artesana, els productes i les zones geogràfiques d’interès artesanal.
b) L’adopció i l’execució de mesures de foment de la competitivitat, la capacitació i el desenvolupament de les empreses artesanals, la promoció de llurs productes i la creació de canals de comercialització.
4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic, que inclou en tot cas:  
a) L’aprovació del model, la verificació primitiva, la verificació després de reparació o modificació, la verificació periòdica i la vigilància i la inspecció dels models d’instruments, aparells, mitjans i sistemes per a pesar, mesurar o comptar.
b) L’habilitació dels laboratoris oficials de verificació metrològica.
c) L’establiment, la regulació i la gestió del Registre de Control Metrològic de Catalunya.
5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls.
Article 140. Infraestructures de transport i de comunicacions
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport situats a Catalunya que no tinguin la qualificació d’interès general per llei de l’Estat. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport que no tinguin la qualificació d’interès general, amb independència de l’administració que en sigui titular.
b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris.
c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta.
d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports amb l’informe previ del titular del domini públic i els usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o d’altres infraestructures de transport.
2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal.
3. La qualificació d’interès general per llei de l’Estat d’un port o un aeroport situats a Catalunya requereix la deliberació i l’informe previs de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, i la seva gestió correspon a la Generalitat, d’acord amb el que estableix la disposició addicional tercera.
4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general.
5. El Port de Barcelona i el Port de Tarragona tenen un règim especial de funcionament, que han d’acordar la Generalitat i l’Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
6. Una llei del Parlament ha de definir l’organització i el règim jurídic i econòmic del Port de Barcelona i del Port de Tarragona, que han de respectar els principis bàsics de la legislació de l’Estat en matèria de ports d’interès general.
7. L’Aeroport de Barcelona té un règim especial de funcionament, que han d’acordar la Generalitat i l’Estat, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
8. Una llei del Parlament ha de definir l’organització i el règim jurídic i econòmic de l’Aeroport de Barcelona, que ha de respectar els principis bàsics de la legislació de l’Estat en matèria d’aeroports d’interès general.
9. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya. Integren aquesta xarxa les carreteres, els túnels, les autopistes i les altres vies, amb independència de llur qualificació, funcionalitat, accessibilitat, connectivitat i titularitat. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de tota la xarxa viària al territori de Catalunya amb independència de l’administració titular de cada via.
b) El règim jurídic i financer dels elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat.
c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures de transport o altres xarxes.
10. En el cas de modificació funcional, ampliació o modificació del règim econòmic i financer dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya que són de titularitat de l’Estat, es requereix l’informe previ de la Generalitat. La posició expressada per la Generalitat ha d’ésser determinant per a l’Estat.
11. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva sobre les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya. La gestió inclou, en tot cas, la coordinació, l’explotació, la conservació i l’administració de les infraestructures.
12. Correspon a Generalitat la competència compartida en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas:  
a) La regulació de l’accés i la definició d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal.
b) La garantia de la interoperabilitat dels sistemes i dels equips de recepció dels serveis de comunicacions electròniques i dels continguts que s’hi distribueixen i d’accés a aquests serveis i continguts.
c) L’ordenació, la regulació i el control de les xarxes de comunicacions electròniques.
13. Correspon a la Generalitat, en matèria de gestió de l’espai radioelèctric i en el marc de la planificació estatal, la competència executiva sobre les comunicacions electròniques dins del territori de Catalunya.
Article 141. Joc i espectacles
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, que inclou en tot cas:  
a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics.
b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats.
c) La determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen.
2. La Generalitat participa en els rendiments dels jocs i les apostes d’àmbit territorial estatal d’acord amb els criteris que fixi la Comissió Bilateral Generalitat - Estat.
3. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o bé la modificació de les existents requereix l’acord previ de la Generalitat.
4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació general del sector, el règim d’intervenció administrativa i la seguretat i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics.
Article 142. Joventut
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que comprèn totes les polítiques que afecten la vida dels joves i que inclou en tot cas:  
a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administratives d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut.
2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya.
Article 143. Llengua pròpia
1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, dels usos i dels efectes jurídics de la doble oficialitat i de la llengua pròpia, i també la normalització lingüística del català.
2. Correspon a la Generalitat i al Conselh Generau de l’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran.
Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia
1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient, d’acord amb els principis de la legislació bàsica estatal, i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas:  
a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments.
b) La regulació, la tramitació i la resolució dels procediments d’avaluació ambiental de les obres, les instal·lacions i les activitats situades a Catalunya i dels plans i els programes que afectin el seu territori, amb independència de l’administració competent per a autoritzar-les o per a aprovar-los, segons que correspongui.
c) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals.
d) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat exclusiva la preservació dels recursos pesquers marítims.
e) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus.
f) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final.
g) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl.
h) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en aigües territorials corresponents al litoral de Catalunya i dels efectuats en aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies que passen per una altra comunitat autònoma.
i) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi.
j) La regulació del règim d’assignacions de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
k) La regulació i la promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi ambient.
l) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient i el règim sancionador corresponent.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva, que inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya.
3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure, d’acord amb el que estableix l’article 115.2, els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. En tot cas, la gestió de l’espai situat a Catalunya correspon a la Generalitat, llevat que se n’hagi acordat la gestió conjunta amb les comunitats confrontants.
4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’acord previ de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat; si ultrapassa aquest territori, s’aplica el que estableix l’apartat 3.
5. Correspon a la Generalitat, en matèria de meteorologia i climatologia, la competència exclusiva sobre el servei meteorològic de Catalunya i sobre climatologia, que inclou, en tot cas, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica.
6. La Generalitat participa en les entitats internacionals que compleixen funcions meteorològiques i de protecció ambiental en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma si ho permet la normativa de l’entitat corresponent.
7. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial.
Article 145. Mercats de valors i centres de contractació
Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya, d’acord amb els principis i les regles que estableix la normativa bàsica en matèria de mercats de valors. Aquesta competència inclou en tot cas:  
a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació.
b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors.
c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control.
d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats.
e) L’establiment d’un règim d’incompatibilitats addicional amb relació als administradors de les empreses de serveis d’inversió que operin a Catalunya.
f) L’establiment de mecanismes addicionals de publicitat amb relació a les emissions, els agents i el funcionament dels mercats de valors.
g) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació.
h) Els actes d’execució reglats que estableix la legislació estatal.
Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual, en tot cas:  
a) La competència exclusiva sobre la regulació de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat, i també sobre l’establiment dels principis bàsics relatius a la creació i la prestació del servei públic de comunicació audiovisual d’àmbit local, sens perjudici del principi d’autonomia local.
b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de serveis de comunicació audiovisual si es distribueixen al territori de Catalunya.
2. La Generalitat participa de manera efectiva en els processos administratius relatius a la prestació de serveis de comunicació audiovisual que són competència de l’Estat. Aquesta participació té com a objectiu la preservació i la promoció del pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat, en tot allò que no estableix l’apartat 2, en matèria de mitjans de comunicació social, la competència compartida, d’acord amb els principis i els objectius que estableix la legislació bàsica estatal.
Article 147. Notariat i registres públics
1. Correspon a la Generalitat, en matèria de notariat i de registres públics de la propietat i mercantils, la competència executiva, que en tot cas inclou:  
a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat i mercantils, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de regular, convocar i dur a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets, i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.
b) La inspecció de les notaries, dels registres, del Registre d’Actes de Darrera Voluntat i dels col·legis professionals respectius, i també l’exercici de la potestat disciplinària sobre els notaris i els registradors i sobre llurs col·legis i la resolució dels recursos que corresponguin a l’Administració en matèria de notariat i registres.
c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, que inclou la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris.
d) L’establiment de les especialitats aranzelàries que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
2. Correspon a la Generalitat, en matèria de notariat i de registres públics, la propietat dels protocols notarials i dels llibres dels registres de la propietat, de béns mobles, mercantils i civils de Catalunya.
3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de Registre Civil, que en tot cas inclou el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua  i el dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis.

Títol V. De les relacions de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat
Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes
Article 174. Disposició general
1. La Generalitat i l’Estat s’han de prestar ajuda mútua i han de col·laborar quan sigui necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius.
2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels assumptes d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajut necessari a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències.
3. La Generalitat ha de participar en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la legislació orgànica corresponent.
Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes
Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú.
2. La Generalitat també pot col·laborar amb l’Estat per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals en els àmbits i els assumptes d’interès comú.
Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat
1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen.
2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte de les quals no hagi manifestat el seu acord.
3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració quan s’hagin pres sense la seva aprovació.
Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat
1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament.
2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers.
Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes  
1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació en assumptes d’interès comú.
2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts.
3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura.
4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença trenta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals, amb l’audiència prèvia de la Generalitat i, si escau, de les comunitats autònomes implicades, decideixin que s’han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució.
5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen.
Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals
Article 179. Compareixença dels senadors de Catalunya davant el Parlament  
Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia o a sol·licitud d’aquest per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament.
Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial
La Generalitat ha de participar en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de consellers del Consell General del Poder Judicial, i el Parlament ha de formular propostes sobre la designació dels membres d’aquests òrgans constitucionals que correspon de nomenar al Senat, en els termes establerts, respectivament, per la legislació orgànica corresponent i pel Reglament del Senat.
Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica
La Generalitat ha de participar en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc dels procediments i els organismes que estableix l’article 131.2 de la Constitució.
Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials
1. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat,  en els termes que estableix la legislació aplicable.
2. La Generalitat designa representants en els òrgans de direcció dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable.
3. La Generalitat designa representants en el Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, en els organismes que eventualment els substitueixin i en els que es creïn de nou en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable.
4. Les propostes o les designacions a què fan referència els apartats 1, 2 i 3 han d’ésser fetes pel Parlament, o bé amb el seu acord, en els termes que estableix la llei.
5. La Generalitat pot dirigir propostes als organismes a què fan referència els apartats 1 i 2 amb relació a les decisions que hagin de prendre i que afectin les seves competències.
6. L’Estat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, ha de crear delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. La Generalitat participa en la designació dels membres de les delegacions que s’emplacin al seu territori, en els termes que estableix la legislació aplicable.
Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat
Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat
1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis establerts pels articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre la Generalitat i l’Estat als efectes següents:  
a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya.
b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.
2. Les funcions de la Comissió són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents:  
a) L’elaboració de projectes normatius de l’Estat que afectin les competències i els interessos de Catalunya, especialment quan es tracti de normes bàsiques o orgàniques i de les que tenen com a funció delimitar les competències, d’acord amb la Constitució i aquest Estatut.
b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política, especialment sobre les decisions estatals que afecten els mercats energètics i el sistema financer.
c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la relació entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú.
d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls.
e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo.
f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació.
g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea.
h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències de la Generalitat.
i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts.
3. La Comissió és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament.
4. La Comissió es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts.
5. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts.

Capítol III. Acció exterior de la Generalitat
Article 194. Disposició general
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit.
2. Les competències de la Generalitat inclouen la capacitat per a portar a terme les accions exteriors que són inherents a cadascuna d’aquelles, directament o, si escau, per mitjà de l’Estat.
Article 195. Delegacions a l’exterior
1. La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir delegacions o oficines de representació a l’exterior.
2. El personal de les delegacions de la Generalitat a l’exterior té l’estatut necessari per a exercir les seves funcions.
Article 196. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat.
Article 197. Tractats i convenis internacionals
1. La Generalitat ha d’ésser informada prèviament pel Govern de l’Estat sobre els processos de negociació de tractats i convenis internacionals, si afecten les competències o els interessos de Catalunya. El Govern de la Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que considerin pertinents sobre aquesta qüestió.
2. La Generalitat ha de participar en el procés de negociació dels tractats i els convenis internacionals que afectin les seves competències. Aquesta participació comporta, en tots els casos, la incorporació d’una representació de la Generalitat a la delegació negociadora i l’informe determinant del Parlament quan es tracti de competències exclusives.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat la subscripció de convenis i tractats internacionals, o que aquest demani l’autorització de les Corts Generals per a subscriure’ls, sobre matèries d’interès per a Catalunya. En el cas de les competències exclusives, la Generalitat pot concloure preacords internacionals, que requereixen l’autorització de l’Estat.
4. La Generalitat pot sol·licitar l’autorització de l’Estat per a signar, en nom del Govern, tractats i convenis internacionals en l’àmbit de les seves competències.
5. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat, en l’àmbit de les seves competències.
Article 198. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
Article 199. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, de manera autònoma si ho permet la normativa corresponent, o bé, en tot cas, formant part de la delegació espanyola.
Article 200. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
Article 201. Projecció internacional de les organitzacions catalanes
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.

Capítol II. El pressupost de la Generalitat
 
ARTICLE 215. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT
La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances.
 
ARTICLE 216. EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT
El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix.
 
ARTICLE 217. RECURS A L’ENDEUTAMENT
1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins dels límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals establerts per l’Estat.
2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat.
 
ARTICLE 218. ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA
Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins dels principis bàsics establerts per l’Estat i la normativa de la Unió Europea.
 
ARTICLE 219. EL PATRIMONI DE LA GENERALITAT
1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic.
2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat.
 
Article 220. Empreses públiques
La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament.