Els set goigs de Nostra Senyora de Joan Brudieu, organista i mestre de capella a la Seu d'Urgell durant el segle XVI.
Versió per a orgue, en una reconstrucció d'un orgue gòtic de principis del segle XVI:
característiques considerades en la realització de la maqueta:
- notes llargues, sense pauses - tot és continu i regular com ens diuen els llibres de l'època, amb sons sostinguts i pulsació pausada, regular i implacable.
- xocs harmònics derivats de la solmització molt durs que només s'aguanten en connexió amb el punt anterior, és més, esdevenen necessaris per a subratllar la importància de l'estructura musical.
- ritmes ternaris lents, greus, segons la tradició
- orgue de so medieval ple, amb moltes quintes: la suma no és brillant com en els instruments barrocs, sinó que tots aquests tubs tan aguts, junt amb el flautat major fan un conjunt majestuós d'una lluminositat gòtica molt especial.
- estructura, gravetat i solemnitat són la base de la polifonia.
En lo mon pus sou dotada Dels set goigs, Mare de Deu, D'altres set sou heretada En los cels com merexeu.
Lo primer es, Verge pura, En lo grau que possehiu; Mes que tota creatura Vos tal gloria sentiu. Apres Deu la mes honrrada Del restant sou y sereu En los cels, com merexeu.
Lo segon, Verge benigna, Vos ensemps ab vostre Fill Un voler als dos consigna, L'u de l'altre son espill. Sou vos tan glorificada Que sempre sou y sereu Digna reyna coronada En los cels, com merexeu.
Lo tercer es, Verge sancta Que'n la cort celestial Claredat preneu vos tanta Qu'apres Deu no's mostra tal; De la qual illuminada, Mes que'l jorn del sol no pren, Sou de tots los sancts amada En los cels, com merexeu
Lo quart es que'us obeexen Sancts y sanctes fent honor, Com aquella que'us conexen Ser mare del Salvador, Y regina premiada, Cap y peus del regne seu, Y deessa coronada En los cels, com merexeu.
Lo quint es que'us remunera Lo senyor vostres turments, Ab grat vostre sens espera D'aquells dons tostemps plasents. May se pert en vos soldada, Qui'us serveix be'l satisfeu Per ser tant regraciada En los cels, com merexeu.
Lo sise es que vestida Sou de cors glorificat, Y estau vos molt unida ab la sancta Trinitat. Als seraphins exalçada Impetrau lo que voleu, No'us es cosa denegada En los cels, com merexeu.
Lo sete es que sou certa Que tals goigs may finaran, Ni'n sereu iames deserta, Ans per tostemps duraran. Donchs pregau per nos, amada, Y feu-nos amichs ab Deu, Pus que sou tant venerada En los cels, com merexeu.
En lo mon pus sou dotada Dels set goigs, Mare de Deu, D'altres set sou heretada En los cels com merexeu.
La façana de la Seu d'Urgell, on Joan Brudieu fou durant molt de temps mestre de capella.
2007_1020_094320aa.jpg
finale_2007_-_goigs_de_nostra_dona.pdf