Ja que hi he estat i ho he gaudit (també auditivament) en directe, aquí plantifico el que sé sobre el joc de la catedral de Colònia (Köln)
El Pere no es va quedar amb les ganes, perquè mentre la Pretiosa sonava, a ell li sonava el mòbil a casa per poder fer un tastet. DIE KÖLNER DOMGLOCKEN El 1248 es posava la primera pedra del que seria la gran catedral de Colònia (Kölner Dom). Cap a 1350 es fonamentaven les dues torres de la façana, seguint el pla del mestre Johannes, que es conserva encara en un dibuix sobre pergamí de 4 m d´alçada. La torre sud, la que conté les campanes, fou la que prengué més altura, uns 56m, ja fets durant el mestratge d´obres d´Andrea von Everdingen -mestratge que durà fins el 1411- i quedà abandonada la construcció restant així, inacabada, vers 1530. S´havien fet només dos dels quatre pisos més agulla que havia de tenir i una gran grua de fusta a la terrassa superior, acabada en teulada a quatre vessants. Les campanes es posaren ja cap a 1437 en un gran “beffroi” de fusta, tal i com toca en una catedral de prestigi, segons informa la crònica de la ciutat obra de Koelhoff, apareguda el 1499. Alguna peça medieval que avui encara conservem (les “kleinen chorglocken” que són la Wandlungsglocke de 425 kg i l´Angelusglocke de 763 kg, totes dues de la 1a. meitat del segle XIV i que dónen un mi4 i un sol#3, respectivament) ja estarien integrades en la campaneria, però estarien a l´agulla del creuer de la catedral, sobre el cor, ja consagrat el 1322. La característica de la soneria de Colònia rau en el fet que hi havia només tres peces (a part de la Mettglocke de 1719, a manera de campana del capítol catedralici que primer no hi era i que fa només 280 kg). Aquestes són un trio en sol-la-si (=Ut-re-mi): La Pretiosa (“Preciosa”): un sol2 (g0) de 10500kg i 2,40m de boca. Va ser fosa per Heinrich Brodermann i Christian Cloit el 1448, a Colònia mateix. Encara es conserva. En el seu moment fou la campana més gran de tot el món cristià, superada el 1497 per la Gloriosa d´Erfurt ( e0, 11650kg i 2,56m). A més i juntament amb la Gloriosa d´Erfurt, és una de les campanes de més bella sonoritat mai fetes. Fa 39 batallades per minut (i això que el jou és recte!). La Speciosa (Marienglocke) (“la brillant, magnífica, molt bonica”) és la segona en categoria, després de la gran Pretiosa. Fa un la2 (a0) i pesa 5600kg ca., amb un diàmetre de boca de 2,03m. Va ser feta el 1449 per Johannes (Hoerken) de Vechel, a Colònia. És dedicada a la mare de Déu i té una sonoritat excel·lent, que conjuga molt bé amb la germana gran, amb qui està col·locada fit a fit (abans costat per costat). Dóna també 39 batallades per minut. La Dreiköningenglocke (“campana dels Tres Reis”) era la menys monumental, encara que devia rondar el pes que fa ara. S´havia fos el 1418 i es va instal·lar amb les altres, però el 1693 va ser refosa per Jean Bourlet i el 1880 fou feta de nou, suposo que en commemoració de l´acabament de les torres i la catedral sencera, ja que a mitjan s. XIX es va recuperar el pergamí del mestre Johannes i hom es va agafar l´acabament de l´obra com una empresa cultural d´abast nacional, després de la unificació alemanya. I cal recordar que la catedral de Colònia era un centre de peregrinatge a l´Edat Mitjana, degut a conservar les suposades despulles dels Tres Reis mags d´orient! Fa un si2 (h0) i pesa 3800 kg ca. Té un diàmetre de 174 cm de boca i la va fer el cèlebre Hermann Grosse de Dresden, autor també de la Cantabona de Hildesheim i el gran conjunt de la catedral de Frankfurt am Main ( encapçalat per la Gloriosa-és un nom que es dóna a Alemanya a moltes campanes grans dedicades a la mare de Déu- de 11950 kg). Fa 45 batallades per minut. Aquesta tríada de campanes es va fer molt famosa; tant, que un expert de Frankfurt exclamava el 1790: “entre totes les campanes antigues que he vist i sentit per Holanda, Brabant, Suïssa, Baviera, Àustria, Hongria, Alsàcia i moltes ciutats alemanyes, en els temples i catedrals més cèlebres, he de donar la preferència a les superbes campanes de la catedral de Colònia. Ho recomano a tothom que vulgui sentir quelcom extraordinari; res poden sentir les humanes orelles de més pur, majestuós i harmoniós.” I encara avui, aquest trio sona a vegades com a “Das spätgotische Grossgeläute”. El 1862, Joseph Beduwe, d´Aquisgrà (Aachen) afegí una peça gran, l´Ursulaglocke, un do3 (c´) de 1,60m de boca i ca.2550kg de pes. Commemorà l´acabament del creuer de la catedral el 1863. Aquesta campana inicià l´expansió del tercet de grans campanes medievals del Dom. El 1874 es va fer la Kaiserglocke, de 27 tones i 3,42m de boca, però hagué de ser fosa 3 cops i mai va arribar a convèncer del tot. El 1918 fou destruïda amb el pretext de la Guerra Mundial per a material de guerra. El 1923 es va fer una altra gran campana de 24 tones i 3,22m de la qual ja parlarem. El 1911 Franz Otto afegí encara les Kapitelsglocke i Aveglocke de 1400kg i 830kg respectivament, donant un mi3 i un sol3. El diàmetre és de 1,29m i 1,08m. Dónen, cada una, 53 i 57 batallades per minut. El 1990 (i refeta el 1998) Hans August i Cornelia Charlotte Mark, de Brockscheid afegiren la darrera peça al joc: la Josephsglocke, un re3 de 1,47m i 2110kg. Fa 51 batallades per minut. Parlem ara de la St. Petersglocke(“campana de Sant Pere”, que els habitants de la ciutat anomenen afectuosament “Decke Pitter”). Es tracta d´una gran campana, monumental, feta el 1923 per Heinrich Ulrich, d´Apolda (Turíngia). Pesa 24000kg ca. I fa 3,22m de boca. Dóna un do2 (c0) i una tercera major (e0) expressament volguda (no veig tan clar perquè la hi volien) per tal de fer un acord major amb la Pretiosa, a qui va prendre el lloc d´honor entre les campanes de la catedral. No obstant, jo continuo pensant que la joia de la torre sud de la catedral és la peça medieval. Ha sofert bastantes restauracions i reformes (reparació d´esquerdes, canvi de jou, canvi de batall, etc.) però no deixa de ser espectacular. Fins fa poc temps (campana del mil·leni de Kentucky, USA) va ser la campana de brandeig lancé més gran del món. Són molts els visitants que al llarg de l´any pugen a veure-la en la visita a les torres de la catedral. És força gràcil d´aspecte, i presenta una decoració elegant (ni romàntica i tronada com les campanes del XIX ni moderna com les peces alemanyes del XX quan es volia “innovar”). Per a mi, ningú ha superat l´elegància dels medievals, però aquesta campana s´hi apropa amb dignitat. Vegem ara el joc sencer: 1. St. Petersglockede 1923, 24000kg, 3,22m i c0-e0 2. Pretiosa de 1448, 10500kg, 2,40m i g0 3. Speciosa de 1449, 5600kg, 2,03m i a0 4. Dreiköningenglocke de 1418-1880, 3800kg, 1,74m i h0 5. Ursulaglocke de 1862, 2550kg, 1,60m i c´ 6. Josephsglocke de 1998, 2110kg, 1,47m i d´ 7. Kapitelsglocke de 1911, 1400kg, 1,29m i e’ 8. Aveglocke de 1911, 830kg, 1,08m i g´ Pes total aprox. 50.890kg Kleinen Chorglocken: 1. Angelusglocke de ca 1300-1350, 763kg, 1,05m i gis´ 2. Wandlungsglocke de ca 1300-1350, 425kg, 0,81m i e´´ 3. Mettglocke de 1719, 280kg, 0,79m i h´ El beffroi actual és de 1877 i d´acer. No oblidem que s´acaben les torres, es fa el preciós pont que travessa el riu Rhein i a França la tour Eiffel... El de fusta fou eliminat en reprendre les obres pels volts de 1875, encara que sabem aproximadament com era. I era espectacular i preciós, d´uns 20 m d´altura. Daniel Vilarrubias i Cuadras Per començar, una foto de la torre sud (157m d´alt) en el nivell on hi ha els picarols (55m d´altura). |
|
COMColnia_008.jpg |
Una vista de com va arribar fins al segle XIX la torre sud. El famós trio de campanes era al segon pis.
|
|
COMColnia_023.jpg |
Aquest era el gran "beffroi" on brandava el "trio maravillas" (Pretiosa, Speciosa i Dels Tres Reis-que era la de sota-, Ut-Re-Mi).
Vegeu la disposició dels dos bordons majors, a dalt de tot, compensant la relativa poca altura de la torre en aquell moment i provocant terribles empentes al beffroi, que era qui les absorbia en defensa de l´obra pètria de la torre. |
|
COMColnia_014.jpg |
i així estan disposades avui les 8 campanes de la torre sud.
1 Petersglocke; 2 Pretiosa; 3 Speciosa; 4 Dreiköningenglocke; 5 Ursulaglocke; 6 Josephsglocke (a sota); 7 Kapitelsglocke i 8 Aveglocke (totes dues a sota la 4). |
|
COMColnia_020retall.jpg |
La Pretiosa, en una foto del 1918.
|
|
COMColnia_021.jpg |
Ara la Speciosa, del 1449. Són unes campanes esplèndides!
|
|
speciosa2_engrandida_Kln.jpg |
Vista de la sala de campanes o Glockenstube:
Al centre i en segon terme, la St. Petersglockede 1923 (c0). A primer terme, esquerra: Speciosa de 1449 (a0) A primer terme i dreta: Pretiosa de 1448 (g0) Al fons de tot i a banda i banda de la petersglocke hi ha la Dreiköningenglocke (1880, h0, a l´esquerra) i la Ursulaglocke (1862, c´, a la dreta). |
|
COMColnia_002.jpg |
Una vista dels dos bordons principals.
A primer terme i a la dreta, la Pretiosa. Noteu que un espàrrec o tirant es fica dins el vas enlloc d´agafar la campana per les nanses. Ha sigut doncs, barrinada, i sembla que d´abans del 1952. Quina llàstima! A segon terme i a l´esquerra, la gran Petersglocke. Al fons i al centre, l´Ursulaglocke |
|
COMColnia_005b.jpg |
La Petersglocke, des del mirador dels visitants. Totes branden en direcció W-E
|
|
COMColnia_007.jpg |
Una altra vista des del mateix lloc. A la dreta veiem l´Ursulaglocke que es veu ben petita (no oblidem, no obstant, les seves dimensions ben respectables de 1,60m de boca)
|
|
COMColnia_003.jpg |
Heinrich Ulrich a la foneria d´Apolda, posa el 1923 amb el seu Magnum Opus.
Va utilitzar un perfil inspirat en la Gloriosa d´Erfurt, no en la Pretiosa. I a sobre, amb la tercera major! Ja en devia saber, ja...el paio, tot i fer cara de menjar salsitxes i beure cerveses a dojo. Són 24 tones i 3,22m de boca. |
|
COMColnia_009.jpg |
La gran campana d´Ulrich sonant, el 1952. L´any següent se li canviaren batall i jou, després de reparar també alguna clivella que se li anava fent.
|
|
COMColnia_012.jpg |
Un detall de la Petersglocke. El Sant Pere i algunes inscripcions.
|
|
COMColnia_006.jpg |
Val a dir que pel mòbil no vaig sentir gaire res, amb prou feines vaig identificar que éren campanes. La compressió que es fa servir per a la telefonia es carrega harmònics i transients sense compassió.
Fantàstic reportatge, i fantàstica catedral, famosa també per l'acústica de la seva nau - un dels monuments europeus més importants en molts sentits, sens dubte! |
|
En efecte, cal dir que aquest 2004 passat vaig poder fer realitat un somni que feia quasi tants anys que covava com temps portava existint sobre la capa de la terra.
Molta gent no gaudeix del Kölner Dom perquè no és un edifici d´època; no obstant jo crec que és un dels edificis més bells que l´home mai dreçarà per sobre el nivell de terra. no enfarfega, no cansa, és magestuós i potent però no pesat ni feixuc. pel que fa a l´acústica de la gran nau (45m d´altura) em va semblar especial (i no precisament dolenta), però em sonava d´algú que no me n´havia parlat bé. El que sí que puc respondre és de la soneria de campanes, que és magnífica per al meu gust. La millor que he sentit a gran envergadura, sens dubte. I m´agradaria tastar-la en estructura de fusta... realment el 1790 devia ser d´infart! (snifff, potser sí que m´he equivocat d´època per a néixer....) El proveidor boig del fòrum pot tornar a atacar amb algun joc de nou, en el moment menys esperat... ...què me´n dius del Bamberger Dom...? El coneixes???? |
|
Una de les poques coses que sé de Bamberg és que la policia reserva les sigles CH de les matrícules dels cotxes als músics que ho acreditin, així si mai veus un cotxe alemany amb BA-CH a la matrícula ja saps que és de Bamberg i músic!
|
|
A la foto de 1918 de la Pretiosa sembla que es vegi l'espàrrec entrant dins del vas - o no ho veig bé? Segurament aquesta barrinada és força antiga.
Una pregunta: quantes batallades. per .minut. fa la Petersglocke? |
|
La Petersgloke fa 34 batallades per minut. No ho havia dit més amunt?
Bé, tant se val... ara ja ho saps. I això tenint en compte que el jou és recte, eh? Imagina´t que lenta aniria en jou corbat. (25 batallades?) Sí, la barrina de la Pretiosa ja es veu en la foto antiga; suposo que és degut a problemes de subjecció del batall; si no, no m´ho explico. També és cert que les nanses són petites pel que és la campana...i potser calia assegurar-se que un dia no se la posarien per barret. (Imagina-t´ho...brrrrr!) |
|
Comptant que la Santa Maria de Montserrat en fa 28, podriem arribar a unes 10 o 12.
Quina deu ser la campana més lenta del món? |
|
encara que parlo d´intuïció, dubto que la Petersglocke baixés de 17 o 18 batallades per minut. Hi ha un límit per a la lentitud (a no ser que parlem de pantans o de geologia); no tocaria bé, potser; o exerciria una fatiga per al jou...però em puc equivocar; tu ets qui té mentalitat científica.
Suposo que tot és qüestió de fer peces prou grans; és clar que la campana Millenium de Kentucky (USA) de 33 tones va potser més lenta (té el jou corbat). No sé; ja no són dimensions corrents; tot el que passi de 10 tones, no ho controlo... si és que controlo alguna cosa. Tot pot variar tant, Pere... m´agrada però, que hi pensis i et facis preguntes d´aquest estil! 8-) |
|
Depèn de la distància que deixem del centre de gravetat de la campana a l'eix de gir, com més petita sigui, més lenta oscil·larà, si aquesta distància és zero, llavors quedarà en qualsevol posició que la deixem sense oscil·lar. L'únic que ens limita la velocitat és el batall, que haurà de ser prou pesat i sobretot llarg per tenir un moment d'inèrcia tan gros que pugui picar a dalt. En això el batall de la Santa Maria és una obra mestra - i segurament a prop del límit del que és realitzable - crec recordar que té un contrapès pel damunt de l'articulació, oi?
|
|
Sí, la veritat és que has exposat el que jo penso...
Però la lentitud d´oscil·lació és una qualitat buscada o desitjada en una campana? Ni tant ni tan poc... és a dir: massa ràpida serà estressant (no pots fer que una peça de 8 tones faci 55 batallades per minut, t´ho embrutarà tot) i massa lenta, avorrida per la falta de ritme (si en fa 15 crec que és molt massa poc...). A Catalunya hi ha una tendència (entre el bàndol "ignorant"-sense connotació pejorativa) a relacionar solemnitat del toc amb lentitud, ja ho mostra el Baró de Maldà quan descriu les campanes de Montserrat; això no ho trobo en els tocs de Setcases (Ripollès) per exemple, on per tocar a morts branden ("munta" en l´argot d´allí) una campana. I a Igualada es sap d´abans del 1936 que, si el mort era un peix gros, es "vogava la grossa". Per tant, no sempre lentitud vol dir patetisme... De fet, el joc de Montserrat seria millor si tot anés amb jou recte... Pel que fa al contrapès del batall del bordó de Montserrat, efectivament hi és, i molt gran: quasi tant pesat com la pera del mateix batall. Va just que el dit contrapès no fregui l´interior del vas de la campana en oscil·lar oposadament a l´extrem del mateix batall. I no és una obra mestra: tot això els fonedors ho tenen tabulat: no cal ser enginyer per a fer-ho (millor que ho siguis, eh?!). Tots els batalls de Montserrat originals del 1955-58 eren contrapesats. Si el canvi no es va fer ara als 90 en les dues grans va ser per un problema d´estabilitat de l´estructura de suport i de les parets de la torre, no massa gran per una campaneria tan poderosa... una campana amb jou corbat desplaça en empentes 1,5 vegades el seu pes (aprox.); la mateixa peça muntada en jou recte desplaça 3 cops el seu pes. L´avantatge del jou recte és que l´angle de percussió de la bola o pera amb el vas és millor per a la sonoritat i salut del vas: fixa´t com la inclinació (o angle de gir) de les campanes del pis inferior és molt menor a la inclinació dels dos bordons; i encara: la beneta puja més prop de l´horitzontal que la Santa Maria (mira´t la foto dels dos bordons en fase que vaig penjar). A part d´això, el bordó d´Igualada també va amb batall contrapesat; però potser no te n´has adonat... el que passa és que el queixal que fa el jou entrant el vas cap amunt és més baix que la mateixa corona de la campana; per tant parlem d´un contrapès petit: encara es pot dir que el jou és recte. Aquest jou amb una miiiica d´entrada (també pots veure-ho al fil que parla d´Igualada) ja es feia al s. XVIII-XIX i potser abans i tot. Algunes campanes de catedrals hispàniques el tenen. A més, a Igualada es va fer per raons d´espai; amb jou recte la Santa Maria d´Igualada no hauria cabut dins la torre... En fi... ara m´han proposat de fer una conferència a Moià. Em fa il·lusió; ja seria la segona que dono! A veure si prospera la idea... |
|
Efectivament l'angle del batall del bordó de Montserrat és descaradament gran respecte la falda, i suposo que això deu tenir conseqüencies en la sonoritat i aquests harmònics tan especials de la campana.
Si es volgués en aquests casos arreglar la cosa, es podria fabricar un batall contrapesat articulat amb pantògraf trapezoidal i moviment tangencial... ja ens podem posar a dibuixar. |
|
Vaig a provar-ho. És la primera vegada: amb totes les reverències del món...esteu carregats de batallades!!!
|
|
Ooooh!
Mireu això: És el plenum de la Catedral de Köln des del Glockentube o sala de campanes... https://www.youtube.com/watch?v=je728rSun8M Una vista de costat, amb el xou visual que comporta, encara que dolent de so: https://www.youtube.com/watch?v=I7mAjopebwU Un altre, molt bo de so, i amb algun detall maco: https://www.youtube.com/watch?v=ZEDdkBdF4hQ i la Petersglocke, soleta (compte! la imatge és massa ampla i es veu la campana xata). https://www.youtube.com/watch?v=cPjALUJiAvk Però... com se sent des de fora??? Crec que sonen totes: https://www.youtube.com/watch?v=YaIw1igkUt4 I aquest temperi s´ha de sentir a bastaaaaaaaaants quilòmetres de distància... També un portuguès ha captat la Speciosa, La dreikoningenglocke i la ursulaglocke (aº-hº-c´) tocant. ERl video és accaptable d´imatge. https://www.youtube.com/watch?v=c51fNDZQtv4 |
|