Per als propers dies 7 i 8 de Desembre de 2005 (i aprofitant les tocades solemnes per la festivitat de la Immaculada) està previst l´enregistrament del conjunt de campanes de l´abadia de Montserrat, quines característiques ja han estat exposades en aquest mateix fòrum de casacota.
En publicarem un reportatge complet quan tornem.

Per fer algunes de les fotos que de segur ben aviat veurem aquí, ha calgut buscar punts de vista en llocs no massa accessibles, com aquí, pel damunt del jou de la Santa Maria, dalt de la torre metàl·lica que corona el campanar de Montserrat.

Després de diverses proves, es va optar per situar els micròfons a la "torre de l'Abat". Per a protegir-los del vent i del soroll de la plaça, va caldre una construcció dintre una caixa embolicada amb un llençol, que es veu com a objecte blanc a la torre.

La caixa amb el micro preparada, però encara sense muntar, amb el llençol a punt.

Ara veieu en quines posicions havien d´estar-se quiets en Pere i la Cristina, amb un fred i un vent prou valents.
Em va costar fer la foto, la mestressa s´hi va resistir...

Moment en que el batall impacta contra (és a dir, fa un petonet) la falda de la campana.

Un cop passades les Laudes i, com que no acabàvem d´estar convençuts, vem provar els micròfons Schöeps, que ja usàvem des d´aquell matí a l´atri, però ara dalt de la Torre de l´Abat (gran edifici que culmina la façana principal, amb missions originàries de campanar). El vent ens duria també problemes, però aleshores encara no ho sabíem.

En Ramon Oranias, responsable de la campaneria de l´Abadia de Montserrat, plantejant les combinatòries a realitzar amb 2, 3, 4, 5 i 6 campanes, a més dels plena i del toc de difunts.
Aquí, en la cambra del quadre general de comandament, al costat de l´aula capitular, davant la sala "del Signe".

Un servidor va haver de frenar el c'' (do4 de 250 kg que es veu aquí) a mà unes quantes vegades, perquè el motor començava a dir que prou. També va passar amb el sol3, de 600kg, però aquesta ja no vaig voler provar de parar-la.

Tota la campaneria del monestir en acció.  Quina meravella!

Un passeig pels terrats de la biblioteca, mentres en Ramon posava a punt el fre de la campana sol3, que no vaig gosar parar a mà. La foto és d´en Pere.

En Pere ha insistit per què en Ramon, que aguanta molt bé el fred tot i portar faldilles  , sortís al reportatge.

I una bella imatge de la gran torre de l´abat amb en Pere a dalt gravant, feta mentre en Ramon enllestia la reparació.

I la campana més emblemàtica i famosa del conjunt, la Santa Maria, tocant a vespres el 8.12.2005.
es tracta del primer avís, un "solo" de 4 minuts, a 1/4 de 7 de la tarda.
Noteu que té la desena un xic alta, reforçant moltíssim l´onzena (sib3).
D´aquí que el caràcter de la 4a (Sib2 en aquest cas) que en campanes de grans dimensions ja es veu usualment potenciada com una segona fonamental, esdevingui molt present en aquesta peça.
La ressonància de l´octava inferior és de 4 minuts (però mesurable amb aparells electrònics).
La nominal del vas és, segons l´anàlisi fet el 2005 per l´Albert bachert, un f0+8 (Fa2 8/16 parts de semitò alt, és a dir un quart de to alt). Sembla que això ocorre pels moviments de motlle que hi hagué durant la fosa, i que deformaren molt lleugerament els gruixos previstos pel disseny de la costella.

Un campaner en plena feina: fent el llistat dels diferents tocs.