Un dels nuclis de la Conca de Dalt és Herbasavina, un poble que va ser íntegrament expropiat i els habitants foragitats per a poder-ne incloure el territori a la reserva de caça del Boumort, que no és pas un parc natural, sinó una reserva de caça perquè certes persones hi puguin anar a caçar. S'hi fan ral·lis tipus Paris-Dakar organitzats per empreses estrangeres per una banda - t'hi pots trobar columnes de 4x4 circulant a 100 km per hora amb gran soroll i polseguera, i per altra banda fora de la pista principal està prohibit anar-hi en bicicleta, i a mi m'han renyat fins i tot per fer-ho a peu... tot plegat una situació molt estranya, massa estranya.
 
Fa anys que a Herbasavina no hi viu ningú, el poble va ser en gran part enderrocat. Però encara queden molts vestigis tant del poble com del camí antic que pujava des de Pessonada. Encara que en alguns trosssos s'ha perdut completament, i ha estat interromput brutalment per la tanca que delimita el "parc", es pot trobar i resseguir en gran part.
 
El camí és ben visible, però fa molt de temps que no hi passa ningú.

Parets com aquesta, restes d'empedrat i grans pedres que el delimiten acompanyen encara ara molts trams del recorregut

Aquest arbre ha incorporat al tronc una pedra ben grossa de la paret que delimitava el camí. La paret ha caigut, però la pedra s'ha quedat a l'arbre.

Dintre el poble

...i la sacristia!

i la vista cap a la porta des del mateix indret

Posta de sol des del davant de l'església

al primer pis, en una habitació, aquest bressol

i en una altra encara lliteres i un típic armari pallarès

La tornada a Pessonada la vam fer a peu per la pista, ja que era gairebé de nit. Baixant d'Herbasavina vam observar com en alguns indrets s'han fet moviments de terra de manera no gaire delicada...

Carreu gelat avall