He tingut la oportunitat de visitar la Seu de Girona amb un guia excepcional: en Marc Sureda, quina tesi doctoral està dedicada a l´evolució de l´edifici al llarg dels segles i també de saber al màxim com era l´edifici en temps romànic. Es conserva la meitat d´un gran campanar romànic, l´anomenada “Torre de Carlemany” adosada al costat nord de la gran nau, fent de contrafort. Però no conté ja campanes, que estan situades al campanar nou, que dóna a les escales de la Catedral.
 
El campanar actual data dels anys 60 del segle XVIII. Però a principis del s. XVII ja havien arribat al nivell dels finestrals campaners, i la base dela torre, octagonal, s´havia aplicat als murs de la Seu vers 1580 en endavant.
En tot el seu alçat, el campanar ofereix grans espais buits, potser habitatge dels campaners o les seves famílies, que avui són tancats al públic.
Després trobem la sala gran, amb els senys i les esquelles, coronades per la gran Beneta (coneguda també com el Bombo), del 1574 i que podria pesar ben bé unes 4 tones i mitja, potser cinc, perquè es veu més gruixuda del normal, fet corroborat per ser bastant aguda per les seves mides (com més gruixuda, més aguda). Dóna un do3). Tot i que efectuava senyals en el toc de l´Àngelus (tres cops de Bpmbo al final) o en l´elevació, o fins i tot en el toc de sometent per la guerra del francès, és més aviat una campana civil, a manera de la “Silvestra” de Lleida. Són campanes fixes, de grans dimensions i bastanta qualitat sonora i de fundició.
 
Les campanes religioses són quatre, totes foses per Barberí d´Olot, per aquest ordre pel que fa a les seves dimensions:
 
- L´Assumpta, o Campana de la Mare de Déu, de 140 cm de boca. Podria donar un do natural, o potser un do#3. I deu pesar vora 1500 kg.
Té les nanses serrades, o va ser feta sense corona (cosa que dubtem de la firma Barberí d´Olot). Es diu que és del 1946, enlloc del 1941 com les altres.
És la peça més gran que coneixem d´aquesta firma, aparellada a la Mercè, de la Seu de Barcelona (un xic més petita) i la Carolina de Ripoll, idèntica però millor i més antiga, a més de tenir les nanses.
En Marc ens explicava que el 1945 va anar a terra per accident. Això explicaria el perquè de la data. Per això el 1946 se li féu un jou metàl·lic, apte per a funcionar sense nanses, jou que encara es conserva a dalt la torre.
Es troba al centre de l´estructura, i al mig de la sala, sota mateix de la Beneta.
 
- La Capitular, anomenada també Narcisa, de 118 cm de boca. Dóna un Mi3 i pesarà pels volts de 950 kg. Li vem escoltar, des de baix, el toc d´oració al migdia i al vespre. Va lenta però el so és agradable, tot i tenir una disposició d´harmònics atípica o poc aconseguida. Està col·locada a l´extrem de l´estructura que dóna sobre la nau; a sota seu hi ha la campana Quotidiana.
 
- La Dominical, de 105 cm de boca. Si seguim els preceptes i plantilles típcs que ha demostrat tenir a can Barberí, ha de voltar els 750 kg i deu donar un Fa#3. Està situada a l´extrem oposat de l´estructura respecte la campana Capitular, i dóna a la Plaça dels Apòstols.
 
- La Quotidiana, anomenada així per tocar a missa diaria des de temps immemorials. Si bé aquesta campana és del 1941, sempre hi ha hagut a la Seu de Girona una campana amb aquests nom i funció. El mateix succeeix amb la Capitular, la Dominical...etc.
És una peça de 84 cm de boca i que potser dóna un La3, si seguim la plantilla de pesos de barberí. A Ripoll n´hi ha una de les mateixes dimensions, exacta. El pes es deu moure pels volts dels 375 kg. Es troba situada sota la Capitular, al cantó que dóna sobre la nau de la Catedral.
 
Sembla que hi ha un parell de campanes en projecte, que de moment no s´han fet, més petites.
 
L´estructura que les sosté és de fusta d´Iroko tractada. Els travessers mestres fan 40x20cm, aprox.
L´estructura no té mobilitat, però es veu ben feta; tampoc les empentes que realitzen unes campanes tant contrapesades és gaire considerable.... Reposa sobre soles de goma i té unes bones cantoneres clavetejades. L´única pega és que roman molt imposible l´accés a les campanes, però potser ja és un fet volgut pels que la idearen. Resulta senzilla i elegant.
Els tocs es realitzen a semivolteig; els motors, que segons Llop i Bayo són instal·lats per Mamias (una empresa francesa), funcionen com cal, però el contrapès segons la manera catalana (jo crec que és la manera castellana) les fa anar molt boves o lentes. Els batalls que tenen són nous, fets per alguna empresa actual a la manera europea, però amb la cua o llengua ben curta i la bola o pera de dimensions molt reduïdes. Així, quan una campana es posa en moviment, el so és molt tenue; potser per això em resultaren ben sonants.
 
Existeix un fort contrast entre el batall que porta la Beneta o Bombo. És de llengua curta, això sí, però la pera és enorme, fins i tot per una campana com aquesta. Podria ser del s.XVIII o anterior i pensat ja per a efectuar senyals únicament a batallades, amb la campana immobilitzada. La instal·lació és sense dubte del XVIII, perquè sabem que el 1769 es col·locava l´àngel penell al cim del campanar. Per aquells anys es degué muntar el bigam que sosté la Beneta. Jo penso que -mentre un llibre de despeses o d´obra no ho desbanqui- els dos grans arcs ogivals que aguanten la Beneta podrien ser obra de finals del XVI o principi del XVII, essent el cos final del campanar un folre a aquesta estructura. Si mirem les planimetries veurem que la Beneta no penja de gaire enlaire (!) sinó que de fet penja a mitja alçada, que és on arriben els grans arcs. El sostre de la sala de campanes no és sinó un fals sostre o trespol molt prim i lleuger. Hi ha una llarga tradició de campanars que, mentre no eren acabats, contenien les campanes penjant d´unes arcades allà on s´havien aturat les obres.  
Suposo que així estarien a Girona durant el XVII. Sabem que la Beneta es fon el 1574 i la construcció arriba a superar la teulada de la nau cap a 1604. Per aquests anys es faria el muntatge del gran seny de les hores, fos 30 anys abans.
 
 
Agraim al capítol, a Mn. Joan Baburés i al bon amic Marc Sureda la possibilitat de veure un campanar tant emblemàtic i important.
Per començar, una vista del campanar des de fora.

Vista des de l´altra banda, on es veu millor la Dominical, que, naturalment, queda a l´esquerra.

La Beneta, vista des de baix, a la qual és molt difícil accedir; llàstima, perquè m´hagués agradat tirar-li un reportatge complet i transcriure´n la inscripció de manera diplomàtica (punt per punt i lletra per lletra).
Crec que pesa unes 4,5 - 5 tones, si dóna un do i mesura ca 1,90 m de boca.

La Quotidiana, la més petita del conjunt, amb el jou, roda, batall i motor d´impulsos (Mamias) electromall (tipus Caressa) nous.
La garlanda d´arrel modernista i la corona (nanses) són típiques, típiques, de Barberí d´Olot.
És divertit veure com els instal·ladors centreeuropeus s´han molestat a adaptar els seus batalls pesats i de llengua llarga a l´estil que havia anat degenerant a la Península: lleugers i de cua inexistent. Així, si una campana es bandeja lenta (fet incorrecte però tant usual en aquest país...) no es trenca. Cal dir que -ja és molt- han aconseguit evitar el rebot del batall contra la falda o llavi inferior durant el toc; això ja evita el deteriorament de la campana, fet que es veu a Cervera o a qualsevol lloc on el contrapès sigui excessiu (amb l´agreujant que a Cervera el batall del Seny Major és antic i molt gran, amb perill de trencament del vas de bronze de la campana).

Assumpta i Dominical.
Podem apreciar que no tot és fusta: hi ha algun perfil "L" de metall.
La diferència amb Igualada és la rigidesa: a Igualada es pot arribar a bellugar 5 cm al capdamunt de l´estructura o beffroi.

Darrera el costellam de fusta del beffroi -que ja veieu que penja a uns 3 metres de terra- l´escala de cargol que ens portaria cap a la coberta i el cupulí amb l´àngel-penell i la campana dels quarts, que -tinc entés- és una peça arcaïtzant i curiosa del s. XVIII, amb forma esglaonadai unes nanses ben extranyes. Vegeu-la a la web del Dr. Llop i Bayo(www.campaners.com).