Ja era hora!
He aconseguit l´impossible! Un bon amic, el meu "pare" campaner HerrBachert, m´ha regalat un joc de "Stimmgabeln" és a dir, de "forquilles d´escoltar" o diapasons. Estan fets amb el pitch oficial de l´associació alemanya de campaners, és a dir la3 (a´) a 435 Hz. Ara, quan hagi après a utilitzar-los (i hagi reparat alguns desperfectes que té el conjunt, com la manca de sabata de fusta o el deteriorament d´algunes rodetes) ja podré fer peritatges d´afinació de campanes! Heus aquí el joc de 9 diapasons, per fer dentetes a mestre Pere, hi va també la clau per canviar la longitud dels més petits i el martellet metàl·lic per colpejar-los: |
|
cdiapasons_meus_tall.jpg |
Aquí es veu la firma que els va fer; semblen dels anys cinquanta del s. XX.
Potser eren del pare de l´Albert Bachert. |
|
cdiapasons_meus_2.jpg |
Estan graduats a quart de semitò, per tant cal dividir "visualment" en quatre parts cada una de les marques, per tal de donar els setzaus de semitò de desviació per sobre (+) o per sota (-) de la nota apuntada; així es fan els peritatges.
La columna de l´esquerra dóna les notes, la de la dreta dóna la freqüència en Hertz. Donat que algunes peces han estat substituïdes, s´han produït alguns descalibratges que, un cop sabuts, cal rectificar al fer la lectura. La forquilla núm 3 dóna un resultat -3, per tant se li ha de sumar 3 setzaus. (resultat +3) La forquilla núm 7 dóna +2, per tant cal restar-li 2 (resultat -2) Macos, ehhhhh??? I quan vegeu la maleta on van guardats... aixxxx |
|
cdiapasons_meus_3.jpg |
Molt macos, i més precisos que no pas les màquines electròniques: essent que les comparacions amb diapasons s'han de fer amb l'oïda, automàticament tenim una correcció psicoacústica, que en el cas dels electrònics manca i provoquen apreciacions diferents. I com que les campanes, com tot instrument musical, està fet per a escoltar-lo més que per a mesurar-lo, qualsevol instrument de mesura que passi de l'oïda queda, si més no, en entredit.
En les campanes, com en música, hauriem d'aprendre a passar del tot de les maquinetes d'afinació, que sovint fan més mal del que ens pensem. Per això et felicito de tot cor: és una de les millors eines que es poden tenir. |
|
Doncs gràcies, també de tot cor
Ara continuo fent-te dentetes: Analitzant la Miquèla de Vielha (una campana que és tot un mite entre els habitants de la Val), obra d´Agustí Cel de Llimiana, el 1799; un re#3 (dis´) de 1,33m de diàmetre i ca 1600 kg. No li he sabut trobar la Quinta ni tenia la falca del diapasó per l´Octava inferior. A més, una perforadora en les immediacions del campanar m´ha tocat molt el voraviu amb els seus sorolls; per si fos poc, feia molt de fred. Encara em falta ofici i perdo molt de temps. Però dóna el següent: Prime: dis´+4,5 Oberoktave dis´´+6 Mollterz fis´+8 |
|
cvielha_st_miquel_analisi_miquela_bis.jpg |