He tingut l'oportunitat de visitar l'església de Lladorre, un poble de la Vall de Cardós:

però no, només estaven tapats dos finestrals sense campanes amb fustes. L'un amb fustes d'abans de la guerra, l'altre posterior

el campanar és molt petit, i amb la càmera no em podia posar a prou distància com per a fotografiar sencera la campana grossa, de la qual he hagut d'enganxar dues fotografies i per això podria ser que n'hagués quedat la geometria distorsionada. En qualsevol cas es veu que es podien brandar una mica però no pas massa, haguéssin topat amb la part superior de la finestra - impossible dur-les a seure.

dalt del terra de la torre, un tros de jou vell

a l'església una imatge d'escàs valor artístic, amb la curiositat que representa Santa Cecília amb una arpa i no pas un orgue

Bé, aquí queden moooltes coses clares:
 
En primer lloc, sí que són tornaveus, sens dubte. Sovint també resguarden del vent i del fred, naturalment, però són tornaveus (no tant sofisticats com els de la Seu de València o Reus, i menys encara com els de Köln o París, però són tornaveus, a dret i a llei.
 
En segon lloc, el més interessant serà buscar aquests tocs i els seus executants. Ho farem i ben aviat, ja hi pots comptar. També veure que els jous són més aviat de tipus lancé, especialment el de la campana gran. Si es movia lancé o es deixava fixa... en tot cas, res de seure ni donar voltes... això està clar.  
Es veu que això és una constant al Pirineu, on la costum de Voltejar o Ventar o bé de posar a seure va venir moolt més tard, si és que hi va arribar.
També he de dir que està en condicions precàries; d´això volia parlar amb els polítics, però no ens avancem...que tot vindrà.
 
Les campanes, pinten dolentetes, ja que semblen, amb quasi total seguretat, obra de Ballesteros, un fonedor al meu parer molt interessant des del punt de vista etnogràfic però molt i molt dolent pel que fa a sonoritat i bellesa de les seves peces, molt primes i d´una forma molt poc ben resolta.
Ja les coneixia per la forma, però vista la data que em dónes, encaixa més que bé dins els anys coneguts per mi d´aquest fonedor.
 
Bon reportatge, sens dubte... tot em porta cap allà on jo pensava... i els campanars de Cardós són ben poc destacables; res a veure amb el que passa a 35 km en línia recta, ja ho vas veure...

L'aigua que regalima just aquí no és de cap font, pel damunt hi ha un reg anterior a la carretera. Quan es va fer el forat per a la corba simplement ho van deixar, també, a mitges. Ara el reg s'ajuda amb tubs de plàstic, trossos d'uralita, però perd i pateix desprendiments. Un xic més amunt es pot veure com és el reg, com s'en troben, normalment ja abandonats o destruïts, en molts llocs del Pallars.

la campana grossa