Aquest és el Molí d'Oli d'Aramunt. Al fons del carrer veiem les restes de les magnífiques però descuidades ruïnes d'Aramunt Vell.

La primera feina és introduir l'oliva a l'alimentador que hi ha a fora del molí.

Fins no fa gaire, a les cases es feia una feina abans d'anar al molí, que ara no cal fer ja que és un servei d'aquest: "ventar". Se'n diu així de l'operació, mitjançant un corrent d'aire, de separar l'oliva de les fulles i branquetes que encara hi queden. El vent s'enduu les fulles, i les olives llisquen sobre una mena de graella que vibra, de manera que les branquetes es desprenen i cauen entremig. Si es vol oli de qualitat, aquesta feina ha de ser lenta de manera que, manualment, es puguin anar traient les fulles i tronquets que la màquina no ha eliminat.
 
Aquí veiem les restes d'una màquina de ventar que es troba encara sota una casa enfonsada al poble abandonat de Montesquiu:
 

 
I aquí la màquina de ventar moderna. La cinta transportadora que ve de fora descarrega dintre de l'embut superior, i les olives cauen a la part inferior de la màquina travessant el corrent d'aire generat pel ventilador que es veu a la dreta i sota del campanar a la foto, per l'esquerra cap amunt surten les fulles directament a l'exterior, on cauen en un remolc de tractor per a endur-se-les.

Les olives baixen per la reixeta lentament degut a la poca inclinació, i gràcies a la vibració d'aquesta.

Una cinta transportadora eleva les olives netes fins a dos grans embuts, que són una balança automàtica que pesa contínuament el que entra al molí. Aquí en veiem el detall dels sensors de pes.

Un cop netes i pesades les olives, una cinta transportadora les porta fins a uns grans embuts on s'esperen que les màquines les puguin agafar per als processos posteriors. A Aramunt n'hi han tres, de manera que les diferents partides no es barregin i estiguin preparades mentres altres clients poden anar ventant ja les següents partides.

Un cop s'obre la part inferior de l'embut, una cinta transportadora porta les olives al molí pròpiament dit: la trituradora en aquest molí modern, que és el giny que veiem aquí. És una màquina on uns martells piquin a gran velocitat en un cilindre que dóna voltes per on van passant les olives, i el trinxat n'és recollit al recipient inferior, on unes pales s'encarreguen de barrejar bé la massa.

Aquesta pasta es repartia manualment en cabasses amb la que es feia una pila en el carretó de la premsa.

I, amb el carretó, es duia cap a la premsa.

No així a les restes que queden del molí en runes del poble abandonat de Montesquiu, on la premsa anava amb un caragol accionat manualment.
 

Però tornem al present. Sortint de la trituradora aquestes pales s'encarreguen de barrejar bé la pasta, i de deixar-la refredar, ja que l'oliva s'ha escalfat una mica sota els martells i el procés ha de continuar en fred per a obtenir oli verge i fer el procés de premsa en fred. Per això aquesta secció és ventilada. Amb la humitat que hi ha dintre el molí, la pasta fumeja lleugerament.

Alguns aparells recorden les locomotores de vapor, així el fluxòmetre d'aigua:

La pasta es deixa anar a gran velocitat contra un cilindre que gira on s'estavella, i, així esmicolada, és centrifugada.
 
El sortint es divideix en dues parts: l'una líquida amb, sobretot, l'oli, i una altra barreja d'aigua i residus sòlids. Aquesta segona part és separada, per una banda l'oli, i per l'altra els residus sòlids secs.
 
Veiem però la centrifugadora. Després de la trituradora és la màquina més sorollosa del molí, on el nivell sonor és infernal.

Els residus sòlids es recullen aquí. Antigament servien com a adob, però sobretot com a combustible per a brasers i estufes. Actualment hi han empreses que n'extreuen encara oli de baixa qualitat, a través de processos químics.

L'entrada de la centrifugadora d'oli brut (sobretot aigua) on s'afegeix aigua neta.

Sota les centrifugadores finals es recull l'aigua bruta residual, que és emmagatzemada en una fossa i que posteriorment es reparteix als camps: adob natural, regant al mateix temps.

Vista general de l'etapa final: les dues centrifugadores, el safareig de decantació i, al fons, els dipòsits que recullen l'oli fet, des d'on s'omplen els recipients que els clients del molí s'enduen.

El moliner té una instal·lació en una rerecambra per a poder celebrar dignament el moment i fer el primer tast de l'oli nou.

El color verdós de l'oli sobre el pa ja ens informa de la bona qualitat d'enguany.

Vista general del molí des d'un racó: darrere els vidres la sala de ventar i la balança, al fons a l'esquerra l'entrada de les olives, més endavant a dalt la trituradora i les banyeres de barreja, a l'esquerra la primera centrifugadora sòlid/líquid, al davant del nas les dues centrifugadores finals, darrere d'aquestes es veu la porta del dexpatx del moliner, i a la dreta els dipòsits on es recull l'oli fet. Davant de les últimes centrifugadores hi ha el safareig de decantació, que en aquesta foto no es veu.