Sobre la Catedral de Barcelona

Hola a tothom.

Navegant per la xarxa he trobat el vostre fòrum de campanes. L'he estat mirant i realment m'ha picat el cuquet.
No m'imaginava pas el món que s'amaga dalt dels campanars. Ho trobo fascinant.

El passat dimarts, festa de Sta. Eulàlia vaig anar a visitar la cripta, únic dia a l'any que s'hi pot entrar. I després vaig escoltar
una estona el concert de carilló del Palau de la Generalitat.

No sé perquè, però en arribar a casa vaig investigar per internet sobre les campanes i la Catedral... fins que us vaig trobar a vosaltres.

I és aquí on m'he atrevit a obrir un tema al fòrum. Roll Eyes

He trobat en un altre web que dins la Catedral barcelonina hi ha un seguit de campanes.
La majoria són petites i s'usen durant la litúrgia, però m'ha cridat l'atenció una de més gran
penjada al Trifori Alt, prop de l'orgue: L'Esquella Xica
El que no sé és per a què serveix o servia. Per donar l'hora dins del temple?
Reconec la meva ignorància en el tema, però les trobo "massa gran" per estar dins de la Catedral.

Sabrieu dir-me alguna cosa? undecided

La campna en qüestió és aquesta.
https://84.79.33.253/php/campana1.php?numer=5637

Sí... un dia la vaig veure, a la web del meu amic el Dr. Llop i Bayo.

Es tracta d´una esquella del segle XVI, molt petita, d´origen incert... però no és pas tant gran... pensa, amic Jaume, que 32cm de boca no és excessiu per una catedral que deu fer un bons 80-90m de llargada de nau... si volem que el so de l´esquella es senti des de tot l´interior de la catedral...

Opcions possibles:

1.-Era una esquelleta fixa situada en aquesta zona i servia per determinades funcions litúrgiques, essent instal·lada en lancé per Guixà de Monistrol als anys 70 del segle XX.

2.-Era una campana que, fos allí o en un altre indret, donava les hores del rellotge a dins la Seu i fou reaprofitada vés a saber per què, però en moviment

3.-Era una esquella mòbil amb jou baix, tal i com es pot veure en algun cas (Tarragona, etc...) que avisava sagristans o campaners o el que sigui...

De fet, saber en quina zona del trifori es troba exactament ens ajudaria molt... si és prop de l´orgue, sota la torre del rellotge ja seria més fàcil considerar-la un timbre horari per a repetir les hores a l´interior del temple...

La veritat: hauria de tenir més dades per a poder-te respondre com cal, però el fet que aparegui també una "esquella gran" (anepígrafa i potser més tardana) fa reforçar la teoria de ser els timbres del rellotge. Ara bé; el perquè del motor de moviment... ja no el sé...ni quina falta feia...

Gràcies per l'explicació, Daniel! Aquest migdia m'he acostat altre cop a la catedral i no l'he sabut veure. Deu estar amagada en algun lloc. No et sabria dir on és exactament. Seguiré investigant. a10!

Justament estic ara actualitzant la informació de les campanes de la Catedral de Barcelona, i les campanes del trifori són les últimes que vaig documentar, així és que espereu una setmaneta i hi arribarem.
De tota manera les campanes del trifori no semblen ser més que les típiques campanes de senyals interiors d'un temple, utilitzades (encara avui) per avisar de principis de la missa o del moment de l'Alçar a Déu.
A la Catedral de València en tenim dues així, ventades a la manera tradicional, és a dir que el batall pega baix i no dalt. Una d'elles, anomenada "la dels morts" és també utilitzada per a iniciar misses i altres actes litúrgics de Quaresma i Advent, mentre que l'altra és per als temps ordinaris. La Consagració no es toca a València, com a Barcelona, amb una d'aquestes campanes sinó amb una campaneta de mà. Antigament el senyal d'aquesta campaneta era diferent si estava celebrant un beneficiat, un canonge o un dignitat, que eren càrrecs diferents dins l'estructura del Molt Il·lustre Capítol.
Les campanes del trifori a Barcelona, per tant, estan en ús i formen part dels rituals actuals de la Catedral.
Continuarem informant.

Gràcies per la informació, Francesc. a10!

Perfecte, Francesc!

Però: caldria posar-les tant enlaire i en el trifori i a prop de l´orgue????

Permeteu-me que, de moment- m´inclini pels timbres horaris; les campanes d´iniciar una celebració solen estar a prop de la sagristia i no en un racó tant enlairat...

Ara bé; si es venten campanes mitjanetes en alguna celebració... jo pensava que l´alçar déu es feia, efectivament, amb campanetes de mà...

Espero la teva informació, doncs...

BOS i BOLÒS, Josep - Senys, esquelles i cloquers. Les campanes de la Catedral de Barcelona (1997)
"Dalt del presbiteri, en el trifori alt, a la part de l'Epístola, hi han dues esquelles. Les dues estan dotades de mecanismes de volteig i de martell exterior i es fan repicar, fent clars, per assenyalar el començament dels oficis.

Son de mesures molt similars, trenta dos centímetres de diàmetre, una alçada de trenta centímetres.

Una d'elles porta la data de 1583 i té en relleu unes lletres que diuen AVE MARIA . També té quatre imatges en relleu, una d'elles representa a Sant Miquel, una altre a Santa Eulàlia, la tercera és un crucifix i la quarta és una santa amb la palma del martiri.

En l'altre no s'hi aprecia cap data ni relleu, presentant un aspecte molt senzill.

En el mateix trifori, a sobre de l'orgue, hi ha un suport que contenia dos timbres mecànics, del tipus de mitja esfera. Actualment només en queda un.

Eren fets sonar en ser colpejats per un martell, el qual era activat per un mecanisme, part del qual és visible encara en l'exterior del terrat.

La utilitat d'aquest timbres ens és desconeguda, per ara. Es suposa que podien estar connectats al mecanisme del rellotge, per així poder oir les hores en l'interior de la seu."

El text complet està transcrit en https://www.campaners.com/php/cat_textos.php?text=1004 i crec que respon a totes les preguntes sobre el tema.

Bé, no m´ho aclareix en el sentit que jo volia dir... és a dir, quina funció tenien fa 100 anys. La mateixa? suposo que sí, però no amb aquest mecanisme, segur... Wink

I si eren senyaleres de començar oficis, no veig massa clara la necessitat d´amagar-les per dalt el trifori, trifori que deu estar a uns 20 metres d´altura... em semblen massa metres de corda si es poden posar dins una capella lateral o a costat del rotlle de campanetes, per exemple...sobre la porta de la Sagristia, que és d´on surt el celebrant. Potser les cordes estaven molt ben amagades i anava tot a la perfecció...
... a Tarragona n´hi ha dues de litúrgiques, força enlairades, però no estan ocultes...

I encara: calen DUES campanes??? (també a Tarragona són dues...).

De moment ens fiem de Bos i Bolòs.

De segur que fa 100 anys que no estaven aixi.

també hi han dues a la Catedral de València - i esta com estarien aquestes, amb un petit jou i una palanca o ballseta per ventar-les (però tocant el batall baix, mai llançat).
Sols les grans catedrals, com ara Sevilla o Toledo les tenen dobles, és a dir dos conjunts de dos, ubicats sovint en la reixa del cor. Ah! i a Sevilla i a Toledo les cadendes de les dues ballestes estan unides de forman que toquen juntes...
i també, sovint, aquestes campanetes estan daurades - cobertes de pa d'or, al menys en la cara externa.
per cert, estic acabant les fitxes i les fotos de Barcelona.
espere que arribem a vore, algun dia, que són a la Seu de Barcelona tan coherents i atrevits com la Catedral de El Pilar de Zaragoza, que demà comença la restauració de les campanes, desmuntant l'estructura interna de GUIXÀ i reposant-les a les finestres del campanar, d'on mai degueren d'haver eixit.

Ja tinc pràcticament enllestit l'informe de la Catedral de Barcelona.
Em sorprenen moltes coses, i fins i tot positivament. En primer lloc que pràcticament cap de les campanes estava bé datada, que no fora dels GUIXÀ. No obstant, en la sala de campanes hi ha dues del XVIII. inclòs l'Angèlica, de 1709, de la qual ningú no havia mai parlat, i que els instal·ladors gosaren afinar per conformar a la sonoritat actual. De les altres dels BARBERÍ, totes amb molt complexes inscripcions llatines, crec que cap estava bé datada, com si no hagués important ni la data ni l'autor.
Pel que sembla l'estructura, mal dissenyada, es belluga de mala manera, sobre tot quan venten les petites - curiosa contradicció!
També són magnífiques les tres campanes gòtiques, ara arraconades... És com si haguérem emmagatzemat els retaules gòtics, perquè no segueixen les normes del Concili Vaticà II...
I les del rellotge, de peculiar sonoritat, però molt més grans d'allò que es deia. La de les hores està bé mesurada - pot haver-hi un parell de cm de diferència, però a la dels quarts no vaig gosar documentar més del que hi ha... i quan vaig baixar m'adoní que no havia mesurat el diàmetre... aï! caldrà tornar...
si, caldrà tornar a acabar de documentar el conjunt, com la Tomasa (o caldria dir la "Déu Omnipotent, Verge Maria, Tomàs de Canterbury"?) de tan complexa iconografia...
però, sobre tot, com campaner, tinc el "mono" de tocar, manualment, eixes campanes. espere fer-ho algú dia, no massa llunyà... perquè un conjunt, per molt mecanitzat que siga, si no es pot tocar també manualment, mal conjunt de campanes és...

Oh, no és pas cap contradicció, que l´estructura bellugui quan sonen les petites...
pot ésser una qüestió de ressonància i/o consonància de freqüències d´oscil·lació que pot provocar que fins i tot sigui la campana més petita la que fa bellugar una gran estructura... alhora que són les petites les que estan situades més amunt.

Per cert, no ens passem... je je je. Jo mateix vaig veure en la meva visita llampec del setembre passat que alguna de les campanes altes no era ni barberina ni de guixà: el dubte era si era del XVII o del XVIII; que era una campana barroca, això ja era ben clar.
I la Tomassa crec que està bastant documentada eh... jo tinc una còpia de la inscripció feta per mi en la mencionada visita. Encara no he tingut temps de comparar-la amb la que publiques a la web, no sé si diferiran... i les iconografies no són massa complexes, crec recordar...
molt més interessant és, en canvi, estudiar-ne la forma, perquè molt em penso que s´està copiant una peça del segle XVI: no has vist la rebaba que fa al tall de la falda??? preciós!!! Per cert: fa 1,57m de boca i ha de rondar els 2700 kg. Pas mal...

I tocar-les a mà... perquè no? no em faria res...! però res, eh???

Estic d´acord: les tres campanes gòtiques són una vertadera pena, allí, tan poc valorades... espero que el capítol no s´enfadi eh? (sempre s´enfaden, els capítols de les catedrals catalanes). I la vedada de 1709 que hi ha al museu també remet a models molt i molt primitius i alhora interessants. I la de Prima, meravellosa... i amb un batall horrorós. Segons la meva opinió modesta, o es museïtzen, o cap a dalt. però així com estan, NO.

PD: Mai m´he refiat d´una mida de campana que no sigui presa per mi, ni d´una nota musical (he vist autèntiques barbaritats).

Ja he revisat la meva transcripció.

Val a dir que és bastant igual, només que a la segona línia, jo no veig la "S" de "S"ant Tomàs, mentre que, en canvi, llegeixo clarament CANT enlloc de CANI, cosa que corrobora la teva atribució a Sant Tomàs de Canterbury o Sant Tomàs Beckett. També on fas constar "conflari" jo llegeixo "confiari", cosa que potser deriva de no saber jo prou llatí, malgrat que em semblava ben lògic : confià a fer la campana dels seus eraris.

El teu "refectite laxit" era en mi un pobre "refecit et auxit", que de moment, i en vista de les fotografies que tinc, prefereixo mantenir, encara que no sé què vol dir.

El terme de "Archidiaconus a Mari" té tota la raó de ser: vol dir ardiaca de la mar, una manera molt freqüent d´anomenar -per part dels barcelonins previs a la febre "Ildefonso Falcones -que descobreixen la sopa d´all"- la basílica -que no catedral com es pensen aquells- de Santa Maria del Mar. I el que no té massa importància és la omissió del "Magnificum" i "Reverendissimum" en la traducció, que ja seria massa carregada.

En tot cas, bella campana, i bella inscripció.
El so, molt notable; poderós i noble: la "Mercè" poc hi pot fer, malgrat ser un to més greu. No he sentit el conjunt amb la nova campana (Sib2) de 2700 (i NO 3700!!!) kg.

PD: pots estar tranquil: la Tomassa NO ha estat retocada ni tornejada per "afinar-la"; prou bé està d´afinació.
tampoc em sembla modificada l´Angèlica de 1709. Per cert Joan Andreu va fer la "Vedada" del mateix any; amb una forma ben diferent, cosa que confirma la meva hipòtesi que dita campana del museu reprodueix una forma molt antiga...

No m´acaba de convèncer considerar les mènsules de pedra com a suport de les esquelles. Ja he vist la foto on surt la Vedada amb jou de ferro situada allí, però jo crec que o són suports per a grans bigues campaneres o bé per a una plataforma des d´on tocar.
Les parets de les torres barcelonines em fan pensar (aquest cop sí) en estructura de fusta...en un origen. Però a mi tampoc m´agrada gaire l´actual instal·lació... no sé...potser m´equivoco, però no sempre les campanes a les finestres són la salvació. A València, Lleida o cervera crec que és el lloc que els correspon. Saragossa ja no em convences tant; ara bé, si ho creus convenient... i Barcelona no ho veig pas clar.

Realment del diàleg surt la llum - Revisant la lectura de l'epigrafia de la Tomasa (no gens fàcil per la brutícia que la cobreix; semblaria una resina química) cal donar la raó, en part... La pista està en que les i, en majúscula com és natural, estan accentuades - cosa absolutament inusual i això permet rellegir el text, documentat amb més o menys dificultats (cal recordar que amb la difícil ubicació de les campanes, la brutícia, i altres elements afegits, les fotografies no són espectacularment clares) - crec que CONFLARI sens dubte

CONFLARI vol dir més o menys cremar, consumir pel foc i AERE és bronze, per extensió campana (no "aire"!) per tant SVO AERE CONFLARI FECIT es pot interpretar bé com DELS SEUS FONS AQUEST BRONZE VA FER FONDRE.
justament pel punt de la i sembla correcte dir CANT , de CANTERBURY i també sembla correcte REFECIT ET LAXIT que es tradueix com VA REFER I VA AMPLIAR, encara que entre REFECIT i ET podria haver un altra lletra - ja dic, quan la restaurem ho podrem llegir bé. La S. de Sant sembl possible, tampoc es pot determinar amb precisió.
no m'agradaria a mi tenir una campana CASV FRACTA - esquerdada per accident...

a mi em sembla que l'Angèlica si està manipulada - mireu

i crec que caldria obrir una pàgina de discussió sobre el Pilar de Zaragoza, per reflexionar sobre finestres o interior... per cert, he escrit i escriuré Zaragoza - de la mateixa manera que exigim "Lleida" o "Girona" hem de demanar "Zaragoza", per coherència (no em val dir que en català es diu Saragossa - ens poden respondre que en español es diu Gerona... els noms propis no tenen traducció, aquí i en la Xina

Ok, Francesc; t´admeto doncs el "Refecit et laxit", però no hi ha cap lletra abans de la A i després de la T. Laxit, no veig pas que ho digui. I la S de Sant Tomàs NO hi és, això t´ho garanteixo: en aquell lloc la meva foto és nítida.

Mira: jo la tinc així:

(creu potençada)CHRISTVS VINCIT CHR. REGNAT CHR. IMPERAT CHR. AB OMNI MALA TEMPESTATE NOS DEFFENDAT. FVGIT PARTES ADVERSE, VI[N]CIT LEO DE TRIBV IVDA RADIX DAVID

(petxina)D.O.M. SS. V. MARIE, ET THOME, CANT. ANNO DNI MDXXXIX FRANS DE FRANCH ARCHID. A MARI, ET CANON. ECCLESIE BARCHIN. SVO AERE CONFLARI FECIT

(creu llatina) REFECIT ET AVXIT AD MM R, CAPM. D. SAE. ECLE ANNO MDLXXVI. PRIDIE VERO NONAS MARTII MDCCLVIII CASVI FRACTA IDE CAPM NONIS IVLII EIVSDE[M] ANNI

(canelobre)FABRICE SVMPTIBVS AMPLIORI FORMA RENOVARI CVRAVIT. SEDE APOSTOLICA VACANTE PER MORTEM BENED. XIIII. P. M. ET REGNANTE IN HISPANIA FERDINANDO VI

Per cert: mantinc que l´Angèlica no mostra senyals d´haver estat rebaixada amb el torn. De debò; si de cas, el bronze ja ho amaga molt bé. Jo crec que NO ha estat alterada, al meu lleial entendre i de tot cor. També n´he vist unes quantes, eh??? Wink

Em sembla que les marques del rebaixat són molt més evidents que les que es veuen aquí, al meu entendre, encara hereves del motlle d´argila interior...

I OK, el Pilar de Zaragoza...
Insisteixo, les campanes a les finestres en torres amb finestrals tan alts i estrets em fan mal d´ulls... em trenquen la seva estètica esvelta i neta. Sí... potser es construeix a la manera barroca europea per després posar-hi les campanes al gust propi, eh... però l´estètica que en resulta, a mi no m´agrada gaire. Si eren així, em sembla collonut que tornin on les faràs tornar.

En el cas de Barcelona, no m´agrada pas; jo defensaria una estructura interior de fusta, amb les possibilitats d´asseure i etc, tot el que vulguis, però a la manera del XV-XVI, sí. La manera de construir de Barcelona no és la de Cervera ni la de València: són ara torres esveltes que carreguen damunt del creuer, inspirant-se en el model llombard del segle XI (catedral consagrada el 1058 que es va anar enderrocant lentament a mesura que avançava l´obra nova) que existia també a Cuixà i que es volia fer a la Seu d´Urgell. En el cas de Barcelona, de veritat que jo no les tornaria a les finestres sense pensar-m´ho abans molt bé. No descarto res... els arxius ens ajudaran a acalarir-ho, potser, algun dia. Hi ha alguna cosa en aquestes torres que em fa posar les campanes a dins... potser m´equivoco: la motllura a mitja paret que va de dalt a baix... i aquesta pedra on s´aguantava no té perquè ser originària... o sí... no en sé prou, cada dia ho veig més...

A dins? a fora? en tot cas, vives i vibrants. I si pot ser tocades una colla de campaners de corda en mà, és clar que sí: millor.

Hi ha una fotografia esplèndida de la Tomassa amb un jou de fusta ben barroc i molt bonic; crec que encara la trobaria.

i ja l´he trobat; perdoneu la qualitat. Va sortir fa molts anys a "La Vanguardia" i pertany a l´Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Agraim que no ens multin per posar-la aquí, en bé de la ciutat i la seva campana.
ass855731.jpg

que vols, la Tomasa així em sembla una campana realment seriosa! duta a seure, com cal! la foto és terrible però està publicada molt petita per Carles SAPENA en Les campanes "Quaderns de la Revista de Girona" nº 75 (1997)

Siii, no és lletja, no... i fa 12 cm més de boca que la teua Maria... Smiley

El mateix, però dins, en un cavall com el de la Pilara o la Petra de Reus. I ho firmo encantat!

Aquell retruny tan maco que té, ampliat per la volta tant preciosa de la torre i escampat en totes direccions (no només cap a mar, sinó també vers la Plaça Nova...) cry

Adjunto una foto del Francesc, amb la signatura del mestre fonedor.

gran43676.jpg

Una cosa puc dir: he revisat la inscripció, cotejada amb documentació del mateix segle XVIII i ja ho tenim a lloc. Era correcta, tal i com l´he posada; ara bé, el què vol dir exactament...

El jou que veiem a la Tomassa en aquestes fotografies fou fet el 1847 (o sigui que prou tardà eh!) aprofitant ferramenta i plom del vell, ja que sembla que la fusta era molt "corcada". Per tant, no és un jou barroc, realment, malgrat ser prou bonic.

També sé el pes exacte: entre 2835kg i 2900kg, tot depèn de quina mesura donis al quintar.

Una campana realment seriosa, tot i que sense l´envergadura del centre europeu.

El so és molt i molt bonic.