El Vendrell: campanar núm 100

EL CAMPANAR DEL VENDRELL

Mercès a la gran hospitalitat de l'amic Adrià Grandia i al senyor de Ca la Bera (àlies "Bero"), hem fet una visita al campanar barroc del Vendrell. També ha vingut el de Cal Petaquilla. Ha estat bonic, perquè és el campanar núm. 100 d'entre els quals he pujat. 100 campanars visitats ja és una xifra respectable.

El campanar -molt bonic, potser més i tot que el seu avantpassat Vilanoví, molt més gran- data aproximadament dels centrals del segle XVIII. Fou començat pels volts de 1739 i s'acabà el 1784, data en la qual hi foren traslladades les campanes del campanar vell i se n´hi afegiren dues.

La major part dels cossos vuitavats es degué fer entre 1760 i 1784.

Corona la torre una figura d´un àngel-penell que és quasi la "mascota" de la vila.

aimg_0860.jpg

L´àngel-penell que corona la torre.
aimg_0865.jpg

La ferramenta que sosté la campaneta dels quarts del rellotge. Les campanes horàries són les dues úniques peces de bronze que resten del campanar original i que es salvaren de la destrucció del 1936. La petita és fosa per Barnola.
aimg_0868.jpg

Un altre angle de la torre. El gran voladís de la cornisa és molt bell, creant un efecte d'una gran elegància.
aimg_0879.jpg

Des de sota, a la plaça de l´església.
aimg_0892.jpg

Des del carrer, les matraques.
aimg_0901.jpg

La campana mitjana, Ana, de Manclús de València, any 1941?
aimg_0906.jpg

La campana major, Salvadora, del mateix fonedor i any. Un sol3 d´uns 600 kg. Observeu el vermelló del jou, que a la cara exterior s´ha perdut del tot.
aimg_0908.jpg

La campana de les hores, en el templet superior. Del segle XVIII (1747). Costella prima però so acceptable i, el que és millor, martell original.
aimg_0911.jpg

Els companys amb qui vam fer la visita: Adrià Grandia (King Adrivs I), Jordi Inglès "Bero" i Joan-Ramon Ivern "Petaquilla".
aimg_0917.jpg

La campana horària, des de sota.
aimg_0931.jpg

Les corrioles de fusta per a no segar les cordes de les campanes
aimg_0938.jpg

El Vendrell des del balcó-terrat del campanar. Al fons, el cim del Montmell. Moltes gràcies a tots!
aimg_0932.jpg

Segur que són campanes de Manclús? Si ho fica en les inscripcions ok, però si assoles és una hipótesi, jo hi afegiria la hipótesi de Roses, d'algú de tots els Roses.
M'explico: 1- Les truges de fusta tenen un perfil molt semblant a les que resten dels fonedors Roses. Els elements
de les truges, com les ballestes són caracteristics dels Roses.
2- Si són campanes de després de guerra, com he llegit algo de 1941, segurament no seràn de Manclús,
ja que aquest comença a fondre uns anys després.
3- Els tipus de decoracions i lletres, per lo que puc vore en les fotos, serien de Roses. Es a dir, els cordons
que decoren i les garlandes vegetals.
En tens de fotos dels detalls de les campanes, com de les marques de fundició?
De la Salvadora diria que es dels Roses, d'algú de tots ells. La Mitjana no ho tinc clar. Però he vist en altra foto que hi ha una campana amb jou de ferro de Manclús. Seria posible que els jous de fusta li serviren a Manclús per a instalar novament una campana refosa si hi ha alguna d'ell amb jou de fusta. Es a dir, es trenca una campana que té jou de fusta i li encomanen a Manclús refondre-la. Aquest la fon amb idea de que servisca per al mateix jou que hi ha i no fer-ne uno. D'aquesta manera tenim una campana de Manclús però amb jou de fusta.
El tema de la campana amb jou de ferro... Posiblement afegiria aquesta campana i refondria altres...
Vull més dades per saver més! jj
Salutacions

Bon dia, maco!!!

Doncs bé, la veritat és que no: no puc pas jurar-te que siguin de Manclús... no em van interessar massa i no tenia molta estona per emparar-me a llegir. També com tu vaig dubtar i, com que els anys 60 i 70 del segle XX els Roses ja feien jous amb el tetralòbul a dins, vaig pensar que aquest de ferro era de Manclús segur.
Per regla de tres (ara veig -com ja intuïa- que una mica massa precipitada) vaig pensar que si als 70 un Manclús intervenia seria per haver intervingut abans la mateixa firma al mateix campanar. I no tenia per què ser així, molt ben observat.

Ara em mirava les peces de Castelló de la Plana i tens tooota la raó. Qui té raó, té raó. Roses, segurament Roses hermanos de Silla.

L´altra peça sí que és de Manclús, diria. La Salvadora i l´An(n)a són sens dubte de Roses. Els jous, evidentment, també.

Bona observació, jefe! No tinc fotos millors, però és que no s´ho valen. Sí que s´ho val la torre i el grup de campaners que ben aviat podria acollir al seu voltant. Hi falta una peça major, d´uns 1000 kg i pico.

Les dues campanes que es veuen a les fotos són de ROSES de Silla, i també els jous; res a veure amb les produccións de MANCLÚS d'aquell temps i posteriors. Sembla que hi ha un altra campana, en les fotos, aquesta si amb jous de ferro nou MANCLÚS.