El 2 de febrer del 1956 es registrà a l'Estació de l'Estany Gento la temperatura més baixa mai mesurada a la Península Ibèrica, -32ºC
 
Si bé fou un hivern molt fred, aquesta temperatura tan baixa es deu probablement en part a l'ubicació de l'observatori.
 
La part superior de la Capçalera de la Vall Fosca és un circ glaciar envoltat de cims propers als 3000 metres. És una superfície relativament extensa on en absència de vent l'aire pot quedar molt encalmat i anar-se refredant en nits clares. L'absència de vegetació així com el color blanc del granit - i menys si està cobert de glaç - fa que l'escalfament pel sol pugui ser relativament modest.
 
L'esmentat circ glaciar vist des del cim de Peguera, amb 2982 m el més alt dels que l'envolten. Es veuen clarament les dues sortides d'aigua, a l'esquerra el de l'Estany de Frescau, a la dreta el de l'Estany de Colomina:
 

 
Les dues sortides d'aigua (tot i que degut a les obres hidroelèctriques a hores d'ara aquesta passa per túnels i canonades) confluien a l'Estany Gento. Aquí la vall glaciar que baixa del Colomina, (amb el refugi homònim i just al darrere el Pic de Peguera):
 

 
 
Més a l'est, a l'ombra del Pic de Mainera i la Pala Pedregosa, es troba el desaigua principal, a la sortida de l'Estany de Frescau:
 
 

En tota aquesta zona l'aire gira sovint en sentit de les agulles del rellotge, segurament per la configuració de les "obertures": per la banda de l'oest obert al sud, per la banda de l'est obert al nord. Amb això l'aire més fred i pesant, s'acumula sobre l'Estany de Frescau (potser d'aquí li ve el nom?) i baixa per l'estreta i marcada vall arran de la Pala Pedregosa cap a la part més interior de l'Estany Gento. De fet, l'Estany de Frescau conserva bastant de gel fins a l'estiu tot i ser el més baix d'aquest grup. L'aigua és notablement fresca i perfectament potable.