|
Felicitats als creadors d'aquest fòrum! Estic buscant informació a la xarxa sobre campanes a Catalunya. A Caldes de Montbui actualment el campanar marca les hores dobles i volia saber si això és un fet insòlit o passa a altres llocs tb. Un veí del poble de 92 anys m'ha dit que tota la vida ha estat així. Les campanes marquen les hores un cop i després d'1 o 2 minuts tornen a marcar la mateixa hora. A mi personalment m'agrada molt aquest campanar sobretot després de le reformes de fa uns 6 anys quan hi van afegir la coronació actual. Salut i gràcies!
|
|
|
Crec que això és normal en molts llocs, o ho era. Les campanades de l'hora es repeteixen al cap d'un o dos minuts per a poder-les comptar bé (si s'està amatent) i no equivocar-se, segons tinc entès. Crec que hi han variacions respecte de la manera, això en Daniel de ben segur que ho sabrà amb tot detall.
|
|
|
MOLTES GRÀCIES PELS COMENTARIS. ESPEREM Q EL DANIEL ENS DIGUI LA SEVA DONCS. SALUT!
|
|
|
El tema és molt complicat. Sobre tot per què assumim com a "única" la nostra manera de marcar el temps comunitari.
És bastant habitual que si hi ha una sola campana per tocar. sonen les hores (repetides o no) i a la mitja un sol cop. És "habitual"... en les nostres terres. El fet de repetir les hores té una justificació tècnica i un altra de cultural: sembla que aquesta possibilitat de repetir les hores fou introduïda cap a 1850; per tant els rellotges mecàncis anteriors no la tindrien (un altra cosa són els ordinadors, però els deixem per a un altre dia). Si hi ha dues campanes estem habituats que la petita sone els quarts (un, dos, tres o quatre) i després de l'últim les hores... Però aquesta és la que diuen "tocar a la francesa". Els italians ("tocar a la romana") ho fan més complet: després de cada quart (si!) toquen les hores amb la campana major - la qual cosa faria la delícia de mols "amics de les campanes dels rellotges"... A més solen tenir mostres o "esferes" amb sis hores i una sola agualla, per la qual cosa gira 4 vegades cada dia... Els habitants de Nederland (que nosaltres anomenem "Països Baixos") conten el temps "a la catalana", és a dir que quan sonen les hores "acaba l'hora" i no "comença", per la qual cosa els tocs s'indiquen d'un altra manera: a l'hora, els cops amb la campana major; al primer quart un cop de la campana mitjana; als dos quarts l'hora que vé amb la campana mitjana als tres qurts un cop de la campana major i així. Ah! I també hi han nombrossíssims carillons que toquen una melodia cada quart (sovint de més d'un minut) i que per suposat no paren ni de dia ni de nit. Aquesta és un altra discussió que deixarem per a un altre dia. Però que hem d'afrontar com un fet patrimonial i comunitari, com ha sigut considerat pel Tribunal Suprem suís. |
|
|
En Francesc va encaminat.
Jo només diré que per mi, la tradició de la repetició horària ve de més lluny: a Igualada, fins que no fou instal·lat un rellotge mecànic, el 1484, les hores eren tocades a mà. Si el que les tocava (habitualment un sastre o un sabater, algú que pogués portar-se la feina dalt del campanar i anar controlant el pas els minuts amb un rellotge d'arena ("empolletes horarum": ampolletes de les hores) s'equivocava, se li descomptaven 12 diners del seu salari. Per tant, estic segur que la repetició sorgí en el toc manual medieval, per tal de tenir l'oportunitat d'esmenar un error en el senyal a mà. Ja miraré amb detall els nombrosos contractes per tocar les hores, tot i que em penso que no es detalla gaire. En tot cas, en tinc des de 1421-22, però el més complet és de 1480. A veure què en diu. Em penso que no s'especifica i tot queda en la hipòtesi. No sé a partir de quan els mecanismes de rellotgeria permeteren aquesta repetició; en tot cas, em fio d'en Francesc. |
|
|
Quote from francesc on 26.08.2008 a les 08:33:28 UTC:
Però que hem d'afrontar com un fet patrimonial i comunitari, com ha sigut considerat pel Tribunal Suprem suís. Això no ho sabia. Però he viscut dècades a Suïssa treballant com a enginyer de so, sovint en hores nocturnes en esglésies. D'això sé que els tocs d'hora de les campanes "són sagrades", tot i que dificultin la tasca d'enregistraments d'altres músiques. Per a aturar de nit temporalment (tres o quatre dies nomes!) les campanes horàries, cal un permís específic del ple de la comunitat i s'ha de demanar per escrit, essent el públic prèviament informat de la durada i motiu de l'interrupció d'aquest servei públic, com si es tractés d'un tall de subministrament elèctric (a casa nostra no es respecta ni això!). Si s'aturen les campanes sense aquest procediment, per exemple per intervenció "no-burocràtica" del rector o del sagristà, la cosa pot acabar molt ràpidament en denúncia del veïnat i l'activació immediata i forçosa dels senyals horaris - ho he viscut des de primera línia: chapeau per aquesta Cultura, amb majúscula! |
|
|
El tema del toc medieval em sembla complicat - Si les mostres dels primers rellotges ern de 24 hores, quantes tocaven? No ho tinc gens clar i imagien que en els contractes no ho especificarà. No ho sé.
Al menys podem tornar, també, a la teoria que explica que la mostra (o esfera) antiga té les xifres cap a baix perquè era la mostra la que girava i no pas l'agulla, que romania sempre cap a dalt... Quina enveja, a Suïssa. A València hem aconseguit que els tocs de cmapanes siguen una excepció en la normativa urbana de control de soroll però com no inclouen específicament el toc del rellotge, de nit es paren... una ocasió de perduda! |
|