Faig un copypasto d'unes consideracions sobre el tremp de Werckmeister III i un motet de Schütz que vam tractar en el seminari de tremps el 2003:
 
Ja vam veure la setmana passada a classe com Schütz treu un rendiment extraordinari al tremp de Werckmeister utilitzant-lo per a produir diversos colors en tota mena de varietats per a il·lustrar el significat del text d'algunes obres. Per als qui vulguin mirar s'ho més o s'ho perdessin, poso algunes coses aquí per escrit.  
Es tracta de Herr, auf dich traue ich.
 
El teniu en el tremp correcte per a escoltar aquí:  
Herr auf Dich traue ich  
 
Recapitulem però les característiques principals del tremp de Werckmeister:  
 
com a tret principal tenim la nota RE molt baixa respecte de les altres. La major part del coma sintònic el trobem per tant a la quinta sol-re, que junt amb una tercera sol-si relativament gran ens dóna una tonalitat de sol major, per altra banda sovint utilitzada per Schütz, molt característica. Al costat d'això trobem un fa major amb la quinta i la tercera gairebé justes, un do major no tant confortable però també molt tou, una quinta mi-si gairebé pura, una tercera menor mi-sol justa, cosa que dona un mi menor complementari del sol major extraordinari, un sol diesi molt alt i brillant que permet un la bemoll impressionant, i un re diesi molt punyent que permet també un mi bemoll convenient - recordem aquí que en els mesotònics de fins a 1/6 de coma del la bemoll enllà hi han problemes grossos.  
 
Anem doncs a la peça en qüestió, que comença amb el text Herr, auf dich traue ich i que vol dir: Senyor, en tu confio.  
El tremp és magistralment aprofitat des de la primera nota, que és un RE tot sol del tenor. El RE dintre del Werckmeister és la nota més baixa de totes, el que fa que l'entrada de la resta de les veus en el segon compàs amb l'acord de sol major ens faci pujar el "centre de gravetat" mantenint la quinta un pèl baixa. Com vam comprovar a classe, si això es fa de manera conscient i controlada l'efecte és impressionant ja en aquest segon compàs. Notem que la frase s'acaba, confiada com el text diu, en el compàs 6 en un acord de re major, que té la quinta gairebé pura i la tercera no massa gran: l'efecte de la modulació controlada i calculada de la primera a l'última nota!  
La següent frase fins al compàs 9 diu lass mich nimmermehr zu Schanden werden: fes que mai més no torni a pecar. En el punt culminant de la frase ens apareix un agre re diesi, que he de fer tal i com el text ens demana: dissonant. L'última nota però coincideix amb l'inici d'una nova frase amb el text de l'inicial, aquesta frase la comença al compàs 9 la primera veu entrant en quinta pura (MI-SI) mentre que la tercera és absent - concordància de quinta total. Aquesta frase, passant per un tou do major ens porta de nou a un si major amb l'agre re diesi sobre la paraula ich (jo) que ens porta de nou al pecat, però, com que amb la seva ajuda això no ha de tornar a passar, ens fa modular en "Schande" sobre re menor i posteriorment en do major.  
En el compàs 22 el mateix efecte de l'inici: Errette mich (salva'm), la-re, però aquí encara més, les altres veus entren cap a un mi major, amb quinta pura i tercera (sol diesi) molt alta, que subratllen la urgència del cas. La següent frase "nach deiner Barmherzigkeit" (per la teva misericòrdia) és un contrast efectista en do major, una tonalitat tovíssima al costat del mi major del Werckmeister. A partir del compàs 28 es repeteix el joc, però aquesta vegada ve més fort, ja que acaba en el més tou dels acords d'aquest tremp, el fa major. Però aquí vénen les paraules "und hilf mir aus" (però ajuda'm) que amb algun cromatisme ("semitono incantable", diria Tomás de Santa María) va a parar a un sol major.  
Les paraules a partir del compàs 36 diuen: Neige deine Ohren zu mir, que vol dir textualment "abaixa les teves orelles cap a mi". Schütz fa baixar la tessitures de les tres veu greus mentre les agudes callen passant per un tou i fosc do major del tremp. Quan les veus superiors imiten, ho fan començant amb la nota "baixa", el re, però quan vénen, al compàs 43, altra vegada les paraules "und hilf mir", (i ajuda'm), puja cap a un mi major de gran tensió (re diesi alt) que acaba resolent en un acord de la-mi (quinta pura) sense tercera.  
El text "neige deine Ohren zu mir" es repeteix ara però amb un altre efecte musical: la quarta disminuida tan coneguda del mesotònic del renaixement fa-do diesi, però aquest cop acaba amb un la amb tercera, do diesi un pèl alt que li fa créixer ràpidament la tensió per anar a una cadència amb re diesi molt agre i resoldre en consonància perfecte en un acord de mi, amb quinta pura i sense tercera.  
Sei mir ein starker Hort - sigues per mi un bon refugi - ein Hort, dahin ich immer fliehen möge - un refugi on pugui sempre fugir-hi - uns grups de corxeres en terceres sense cap aresta que van a buscar el refugi del re major, amb quinta pura. Trobem a partir d'aquí la característica figura sobre la paraula "zugesaget" (m'has promès), figura que reprodueix molt bé la declamació germànica d'aquesta paraula i li dóna el caràcter insistent suggerit pel context, ja que és aquesta la salvació buscada. La promesa d'ajudar acaba de nou en un acord de la amb quinta pura i sense tercera, la repetició del text del refugi passa ara per un do major encara més dolç que les terceres de la primera vegada. Les promeses pugen literalment de to, van al re major, però el refugi torna, en el compàs 75, altra vegada al do major. Invoca per últim cop la promesa en el compàs 79 començant en la tonalitat més tova del tremp, el fa major, per anar últimament al sol major, cadència, i acabar.  
 
Crec que peces com aquesta són indicis de diverses coses, com que Schütz coneixia bé aquest tremp i l'utilitzava traient un rendiment extraordinari, i que no és possible d'interpretar correctament aquest música sense saber el perquè de cada cosa, lligant text, composició i tremp. Tants detalls no poden ser, al meu parer, coincidència.