En un lloc elevat, molt amunt, de la paret de Casa Cota es pot observar aquesta pedra en forma d'ou que, com es veu immediatament, no és pas originària de la mateixa zona que les altres pedres de la paret, ni del poble. És un destí provisional després d'una època moguda i molt curta comparada amb l'edat de la pedra, d'alguns milions d'anys.
 
En aquesta etapa més recent, des que fou extreta de la llera del riu Eibach (es podria traduir com a "riera dels ous"), un afluent de l'Ergolz a la comuna helvètica de Tecknau, ha servit com a contrapès en un gran trípode per a suportar micròfons, necessari pel pes del propi micròfon (fins a 9 Kg) o per l'alçada on aquest s'havia de situar (fins a 11 metres del terra). Durant aquest temps ha servit en milers de produccions discogràfiques, penjada d'una corda que ajudava a mantenir l'estabilitat del conjunt. Aquí es pot veure entremig de l'Andrea Marcon i en Pere Casulleras a l'església de Muri (Argòvia) durant l'enregistrament de l'integral de l'obre d'orgue de J. S. Bach.

.

.