|
Si Catalunya fos un país normal i s'hagués desenvolupat la xarxa ferroviària com en països avançats com el Japó o Suïssa, l'estació de la Pobla de Segur podria semblar la que es veu a dalt en funcionament: node ferroviari amb circulacions de trens relativament denses (temps d'espera entre trens escurçat de manera irreal en aquesta simulació) cap a l'Aran (túnel de Perves), Sort-túnel de Salau-Tolosa de Llenguadoc i Organyà, la Seu d'Urgell i Andorra per la ruta turística de Carreu. Per la connexió internacional de Tolosa podríem veure trens europeus, així com seria via de sortida de Talgos i mercaderies ibèrics, connexions Mediterrani-Atlàntic, a més del Tren dels Llacs que no seria pas la principal circulació. El tren com a dinamitzador i vertebrador principal! No demanem tant ara, però: https://www.volemlotren.com/ La simulació que es veu a dalt està programada íntegrament en JavaScript, i és una adaptació d'aquesta: https://www.mars.dti.ne.jp/~opaku/zigzag/railway/e/ utilitzant material mòbil de: https://www.trenesjuan.com/ Assumeix via d'ample ibèric electrificada a 3000V CC, i que a la Pobla de Segur el tren es ramifica en tres direccions, dues de les quals existeixen, si més no, en forma de projecte: per Carreu i el Boumort cap a Organyà i Andorra, per la Noguera Pallaresa cap a Sort, les Valls d'Àneu i Tolosa de Llenguadoc amb centre d'operacions a Escalarre, al Sud de Santa Maria d'Àneu amb ramal fins a Alòs d'Ísil, i per la vall del Flamisell i el Bosia cap a Vielha. De Vielha continua cap a Lès però hi ha un ramal fins a Salardù. Així mateix un ramal va cap a Ribera de Cardós passant per Tírvia, i des de la Guingueta d'Àneu en puja un altre, superant fortes rampes que requereixen trens especials, fins a Espot. A l'hivern hi han trens directes Barcelona-Espot. També assumeix que hi ha hagut un millor manteniment del material i que, com ha passat en altres països bastant més rics que el nostre, no s'hagués portat a desguàs trens que altrament tenien un llarg futur pel davant. Com és habitual en moltes línies de via única a les muntanyes de Suïssa, sovint s'afegeix algun vagó de càrrega (fusta, combustible, llet i altres transports regulars) als trens automotors. Tots aquests trens porten a més correu i paqueteria al vagó costat Lleida. Tot i que a hores d'ara això és completament quimèric, segons com haguessin anat les coses fa unes dècades hauria pogut esdevenir realitat, evidentment potser no exactament així, però semblant. La part aparentment més pròxima a la realitat actual és que els trens no circulen segons un pla establert, sinó que són sel·leccionats a l'atzar. g[/imgt] |
|