Una de les raons que ens dónen els teòrics a favor del tremp d'un terç de coma és que facilita la possibilitat de tocar en aquest tremp també a les violes i "vihuelas", instruments que la seva construcció no hi acompanya massa.  
Aquesta familia d'instruments ja estava en ús a l'època del pitagòric i no presentava problemes. Els nous tremps en canvi presentaven dificultats, i una manera de vèncer-les era mitjançant un tremp tan extrem que es podien posar trasts addicionals prou allunyats els uns dels altres per permetre de tocar.  
Aquí l'aspecte del batidor d'un instrument petit (corda de 36 cm) posat al damunt de l'escànner. El traste addicional és el primer, que ens permet de fer el do diesi en la quarta corda i el sol diesi en la quinta (l'instrument està afinat una octava pel damunt d'una viola baixa, amb la tercera entre la 3a i la 4a corda). El sisè traste convé posar-lo exactament allí on ens dóna una quarta mesotònica de terç de coma (molt gran) per a tenir-lo de referència a l'hora d'afinar l'instrument: